Històries exemplars: Hugo Cabret

Acabo de retrobar aquesta fotografia, un fet real, el d'un tren Exprés que el 22 d'octubre de 1895 havia entrat a massa velocitat a l'estació de Montparnasse de París. Els frens no li van funcionar, la locomotora va envestir la tanca de protecció i el tren va descarrilar, va travessar rabent el vestíbul, va esberlar dues parets i va acabar sortint per una finestra i aparcant al carrer envoltat de miques de vidre. Diuen que molts anys després la gent encara en parlava. La única víctima va ser Marie-Augustine Aguilard, ferida de mort per un bocí de mur, que estava esperant el seu marit al peu de l'estació. La companyia de trens va pagar les despeses del funeral i una pensió de manteniment als seus dos fills.

La imatge és la típica d'un somni o d'una pel·lícula infantil, però ja la vaig descobrir a La invenció d'Hugo Cabret, de l'escriptor i il·lustrador Brian Selznick, un llibre que parteix d'uns fets reals, uns autòmats de corda que es van trobar abandonats en un pis de París, que van ser donats a un museu de la ciutat, però que finalment van acabar a les escombraries. L'obra, una combinació d'àlbum il·lustrat i novel·la gràfica, intenta refer la història a partir d'Hugo, un noiet orfe que malviu amagat a l'estació amb la dèria de reparar un autòmat que havia trobat el seu pare i que representa un home escrivint en una taula. Hugo l'aconseguirà fer funcionar, el dibuix que en surt el conduirà a l'ancià venedor de la parada de joguines, i acabarà descobrint que darrera d'aquell home sorrut s'hi amaga l'inventor d'un dels artefactes més formidables del nostre temps. El llibre és un homenatge a la imaginació i a la glòria del cinema i està editat en català per Editorial Cruïlla.