Discos ocultos | Present Tense

Sagittarius * Present Tense * 1967 * Columbia * Pop/Psicodelia

Instalados en el árbol genealógico de Beach Boys e involucrados en los proyectos de Millennium, Gary Usher y Curt Boettcher, genios de la baja California y artífices del mejor pop psicodélico de la zona montaron esta banda con la ayuda de amigos insignes de los grupos antes citados, pero llevando ellos la batuta en un LP grandioso que está a la altura de lo mejor firmado por el señor Wilson. Sagittarius fue un rival para Millennium porque desviaba la atención de Curt hacia el grupo con mas posibilidades y dejaba estancados a brillantes talentos como Sandy Salisbury, Mike Fennelly, Lee Mallroy y Joey Stec, que participan también en este disco, ya que todos formaban parte de una gran família de músicos que colaboraban entre sí -también se encuentran aquí Bruce Johnston y Glenn Campbell, del mundo Beach Boys-. El álbum es un punto de partida del pop regado con dulce psicodelia que marcará pautas para el futuro de los grupos en Los Angeles, con una exquisita producción de ambos líderes, por lo que nos detendremos en "Another Time", "You Know I've Found a Way", "My World Fell Down" y "I'm Not Living Here", composiciones en las que Boettcher muestra su sensibilidad, emparentada con lo que hacía en su otra banda, con ayuda de Gary Alexander, de The Association, en "Glass". La canción final, íntegramente compuesta por Usher, es un epílogo lujurioso para un disco histórico y fundamental.

Conexiones: The Beach Boys, Millennium, The Beatles

+info:
http://newtontown.blogspot.com/search?q=Millennium
http://therisingstorm.net/sagittarius-present-tense/
http://softsoundsforgentlepeople.blogspot.com/2009/02/sagittarius-present-tense.html
http://smalltownpleasures.blogspot.com/2009/01/sagittarius-present-tense-columbia-1968.html
http://www.cherryred.co.uk/revola/artists/sagittarius.htm
http://www.ready-steady-go.org.uk/sunshine_pop.html
http://www.ready-steady-go.org.uk/millennium.html

Artwork #7: Motorcycles

Discos ocultos | Once Upon a Dream

The Rascals * Once Upon a Dream * 1968 * Atlantic * Pop/Psicodelia

El disco era demasiado ambicioso y, como todos estos proyectos musicales de riesgo, fue el típico fracaso comercial de lo genial. Primero eran los Young Rascals, un grupo de pop adolescente, con mucho de soul y rythm'n'blues divertido para vender el formato single, que se movía por Nueva York, liderados por un par de italoamericanos, Felix Cavaliere y Eddie Brigati, con mucho talento para atrapar melodias con chispa. De esa forma grabaron tres álbumes, con hits que todavía resuenan en las emisoras de Estados Unidos hoy en día. Luego acortaron su nombre a The Rascals -ya no eran tan jóvenes- y decidieron invertir toda su creatividad en un trabajo rico y exuberante en instrumentación, textos, contexto y hasta en la portada. Según Cavaliere, los sueños eran mensajes que había que musicalizar y embutir en una caja sonora para que ésta llegase a un gran número de gente, también la portada y el libro interior se basan en ello. Así y metidos en LSD hicieron un disco que todavía sigue siendo espectacular, una revalida para el pop psicodélico americano, con la ayuda de toda una filarmónica y un grupo de canciones que pocos superaron en aquellos años, encabezados por "Rainy Day" y "It's Wonderful", pero acompañadas por intros, enlaces y otra serie de temas, todos compuestos por el tándem Brigati/Cavaliere, con los arreglos de Arif Mardin. Demasiado denso y difícil -pese a tener un intenso contingente pop- para vender lo que la compañía esperaba.

Conexiones: The Zombies, The Beatles, Millennium, The Left Banke

+ info:
http://therisingstorm.net/the-rascals-once-upon-a-dream/
http://www.richieunterberger.com/rascals4.html
http://mygeneration60s.blogspot.com/2009/05/rascals-once-upon-dream-1968.html

Artwork #6: Balloons

Jaume Sisa - Qualsevol nit pot sortir el sol [1975]

Fantàstic videoclip amateur de la famosa cançó de Jaume Sisa. No cal dir gaires coses més, si la cançó ja és mítica de per si aquest video li escau com com un guant. Animació tradicional i jocs d'ombres. Un petit plaer.

Tros de tema!

Jo, personalment, fa temps que no vaig a festivals multitudinaris. Les coses avancen al seu ritme i arriba un moment que dius prou. No és que descarti anar-hi més endavant, però només pensar en el mal de peus que m'esperaria al finalitzar prefereixo girar el cap i agafar els auriculars que tinc damunt del giradisc d'aquí a la vora.
Una de les coses que sempre m'han fet més gràcia d'aquest tipus d'espectacles són els cartellets que acostumen a portar alguns dels assistents i que alcen ben amunt des de les primeres files d'esquena a l'escenari amb la paraula "Temazo" escrita sobre els suports més inverosímils. Aix, no se vosaltres però a mi aquesta paraula em fa venir esgarrifances. No estic lliure de culpabilitat, ho reconec, jo també l'he utilitzada, més d'un cop. No, no sóc dels que es passeja amb els cartellets davant de l'escenari però ja sabem que això de l'economia de llenguatge, generalment, juga males passades i el meu vocabulari no és massa ric.
Ara que estic posat més que mai cavant les arrels de la nostra música, he decidit crear una associació per defensar els interessos d'aquesta llengua que cada dia, vergonyosament, escric i parlo pitjor. Així, des de la P.N.L.C.P.M.N.E.A., és a dir, la 'Plataforma per la normalització lingüística del Català en el panorama musical de la nova escena actual' tenim com a primera demanda eliminar la paraula 'Temazo' del nostre vocabulari d'una vegada per totes. Com a solució definitiva volem que el jovent d'avui en dia porti cartells amb la frase 'TROS DE TEMA' als grans concerts que es celebren a les nostres terres. Algú s'hi apunta?

Nota mental: Potser hauria de crear un grup al Facebook per atreure més l'atenció...

Eurogrup - L'estiu a ciutat [1967]

Continuem amb alguns dels ep's més interessants editats per concèntric d'allò que ells anomenaven "cançó moderna" per diferencir-ho de "la nova cançó". A jutjar per la portada, com us podeu imaginar, 'Eurogrup' havien de ser els més moderns de Barcelona. Aquestes samarretes pop i les xupes de cuero segur que atreien totes les mirades dels habituals de Tusset Street i de la mítica truiteria Flash-Flash (per cert, fa tot just una setmana moria Alfons Milà, mític interiorista del local i arquitecte de l'anella olímpica de Monjuïc entre molts d'altres, serveixi això com a petit homenatge).
'Eurogrup' només va editar un parell de treballs, un single i aquest e.p. que aquí us proposo, el so més beat del segell i una magnífica referència. Com sempre, la informació que disposo del grup és molt minça. Els seus components (segons la web a45rpm) eren:

-guitarra solista: Víctor
-guitarra rítmica: Fernando (primer disc) y Idio (segon disc)
-baix: Juan
-bateria: Adriano
-cantant: Jaume (chino).

Les versions que inclou l'E.P. son:

-L’estiu a ciutat (Summer in the city) de Lovin' Spoonful.
-Perdo l'esma (I’ll go crazy), gravada per James Brown and The Famous Flames i multitud d'altres artistes com els Rolling Stones o The Moody Blues.

-Que passa amb els duros? (Get out of my life, woman) d'Allen Toussaint.

-A la vora de l’aigua (you’ve lost that lovin feelin), escrita per Barry Mann, Phil Spector i Cynthia Weil i mundialment famosa per l'enregistrament que els Righteous Brothers en van fer l'any 1965. Com a curiositat direm que el 1999 la BMI (Broadcast Music, Inc.) la va declarar la cançó més vegades reproduïda del segle XX, poca cosa.

+info

Samitier - Porter-Davanter E.P. [2009]

Samitier és un nou grup de Barcelona que acaba de penjar de forma completament gratuïta el primer E.P. enregistrat al seu myspace. Aquest grup amb nom de poblet d'Osca o de jugador mític del F.C. Barcelona és el nou projecte de Adrià Gonzalez, vocalista de 'l'Ana és un Koala'. Els cinc temes del seu 'Porter-Davanter E.P.' tenen l'estranya capacitat d'aconseguir atrapar-te des d'un primer moment i anar creixent dins teu amb les successives escoltes. A mi personalment em recorden molt a David Gedge i els seus projectes musicals, tant Wedding Present com Cinerama, especialment amb la cançó que dona nom a l'E.P. i 'l'hombra encesa', la cançó que el tanca. Saben navegar maravellosament entre aquells puntejats espitosos tant característics i la placidesa lírica més pop.
Recordeu que el dia 18 d'aquest mateix mes els podreu veure en directe al Bar Fantàstico dins la sèrie de concerts 'A viva veu' que la gent del 'Mai a la vida' organitzen per presentar grups de nova fornada a la ciutat de Barcelona.
Encara no tenen contracte discogràfic senyors, que algú s'afanyi. Aquí podeu descarregar el seu nou treball.