Tros de tema!

Jo, personalment, fa temps que no vaig a festivals multitudinaris. Les coses avancen al seu ritme i arriba un moment que dius prou. No és que descarti anar-hi més endavant, però només pensar en el mal de peus que m'esperaria al finalitzar prefereixo girar el cap i agafar els auriculars que tinc damunt del giradisc d'aquí a la vora.
Una de les coses que sempre m'han fet més gràcia d'aquest tipus d'espectacles són els cartellets que acostumen a portar alguns dels assistents i que alcen ben amunt des de les primeres files d'esquena a l'escenari amb la paraula "Temazo" escrita sobre els suports més inverosímils. Aix, no se vosaltres però a mi aquesta paraula em fa venir esgarrifances. No estic lliure de culpabilitat, ho reconec, jo també l'he utilitzada, més d'un cop. No, no sóc dels que es passeja amb els cartellets davant de l'escenari però ja sabem que això de l'economia de llenguatge, generalment, juga males passades i el meu vocabulari no és massa ric.
Ara que estic posat més que mai cavant les arrels de la nostra música, he decidit crear una associació per defensar els interessos d'aquesta llengua que cada dia, vergonyosament, escric i parlo pitjor. Així, des de la P.N.L.C.P.M.N.E.A., és a dir, la 'Plataforma per la normalització lingüística del Català en el panorama musical de la nova escena actual' tenim com a primera demanda eliminar la paraula 'Temazo' del nostre vocabulari d'una vegada per totes. Com a solució definitiva volem que el jovent d'avui en dia porti cartells amb la frase 'TROS DE TEMA' als grans concerts que es celebren a les nostres terres. Algú s'hi apunta?

Nota mental: Potser hauria de crear un grup al Facebook per atreure més l'atenció...

Samitier - Porter-Davanter E.P. [2009]

Samitier és un nou grup de Barcelona que acaba de penjar de forma completament gratuïta el primer E.P. enregistrat al seu myspace. Aquest grup amb nom de poblet d'Osca o de jugador mític del F.C. Barcelona és el nou projecte de Adrià Gonzalez, vocalista de 'l'Ana és un Koala'. Els cinc temes del seu 'Porter-Davanter E.P.' tenen l'estranya capacitat d'aconseguir atrapar-te des d'un primer moment i anar creixent dins teu amb les successives escoltes. A mi personalment em recorden molt a David Gedge i els seus projectes musicals, tant Wedding Present com Cinerama, especialment amb la cançó que dona nom a l'E.P. i 'l'hombra encesa', la cançó que el tanca. Saben navegar maravellosament entre aquells puntejats espitosos tant característics i la placidesa lírica més pop.
Recordeu que el dia 18 d'aquest mateix mes els podreu veure en directe al Bar Fantàstico dins la sèrie de concerts 'A viva veu' que la gent del 'Mai a la vida' organitzen per presentar grups de nova fornada a la ciutat de Barcelona.
Encara no tenen contracte discogràfic senyors, que algú s'afanyi. Aquí podeu descarregar el seu nou treball.

The right ons haurien d'escoltar Tokyo Sex Destruction

Alguns diran que sóc un pesat i no negaré que tenen certa part de raó. Seran les meves neures obsesives però per coses aquelles de la vida tornaré a anomenar a l'Eli "Paperboy" Reed (ja em fa fins i tot vergonya escriure aquest nom). Bé, de fet, de qui he de parlar és del seu productor Ed Valauskas qui fa poc ja vaig mencionar en un post anterior. La qüestió és que fa poc llegia que hi ha un grup madrileny anomenat 'The right ons' a qui ha produït el seu últim disc, 'Look inside, Now!'. Ves quina sorpresa penso i m'afanyo a escoltar els seus dos únics treballs. No passa sempre que algú que tens en un pedestal (segurament de forma exagerada) des de fa poc es dediqui a produir gent a pocs quilòmetres d'aquí. Sempre fa així com una mica més d'il.lusió.
El tema no acaba aquí. Es veu que han estat voltat de gira amb l'Eli els darrers mesos com a suporters del grup i normalment acompanyen a la percussió en el darrer tema del concert del noi rei del soul, '(Doin' the) Boom Boom'.
A internet en llegeixo maravelles però ja em comença a preocupar que les primeres referències siguin la MTV i Heineken Music. Animat per la crítica de Mondo sonoro (amb qui no comparteixo molts dels seus cànons estètics ni sonors) però, m'animo a donar-los una oportunitat.
Bé, la història s'acaba aquí. Si el seu primer disc '80.81' em sorprén amb algun tema, en general la seva proposta m'acaba resultant tant poc gustosa com un café amb llet aigualit. En alguns moments diria que són una cosa semblant a uns alumnes aventatjats d'M-Clan (i en certs aspectes millors) però crec que lo millor que tenen a oferir s'acosta, molt de passada, a lo millor que van poder oferir els 'Spin Doctors' en el seu millor moment ( i que consti que jo vaig tenir una època que escoltava 'Spin Doctors' cada cinc minuts).
Tantes crítiques fent referència al Soul, el Rock, la Psicodelia, el Funk, James Brown, Little Barrie, Jon Spencer o Sly and the Family Stone fan una mica així com de vergonya aliena. No cal anar tant lluny senyors. Fent referència al títul del post, ja els estaria bé als 'Right Ons' que escoltessin una mica 'Tokyo Sex Destruction'. Jo, és el que vaig necessitar escoltar després per treure'm el mal gust de boca.