Alguns diran que sóc un pesat i no negaré que tenen certa part de raó. Seran les meves neures obsesives però per coses aquelles de la vida tornaré a anomenar a l'Eli "Paperboy" Reed (ja em fa fins i tot vergonya escriure aquest nom). Bé, de fet, de qui he de parlar és del seu productor Ed Valauskas qui fa poc ja vaig mencionar en un post anterior. La qüestió és que fa poc llegia que hi ha un grup madrileny anomenat 'The right ons' a qui ha produït el seu últim disc, 'Look inside, Now!'. Ves quina sorpresa penso i m'afanyo a escoltar els seus dos únics treballs. No passa sempre que algú que tens en un pedestal (segurament de forma exagerada) des de fa poc es dediqui a produir gent a pocs quilòmetres d'aquí. Sempre fa així com una mica més d'il.lusió.
El tema no acaba aquí. Es veu que han estat voltat de gira amb l'Eli els darrers mesos com a suporters del grup i normalment acompanyen a la percussió en el darrer tema del concert del noi rei del soul, '(Doin' the) Boom Boom'.
A internet en llegeixo maravelles però ja em comença a preocupar que les primeres referències siguin la MTV i Heineken Music. Animat per la crítica de Mondo sonoro (amb qui no comparteixo molts dels seus cànons estètics ni sonors) però, m'animo a donar-los una oportunitat.
Bé, la història s'acaba aquí. Si el seu primer disc '80.81' em sorprén amb algun tema, en general la seva proposta m'acaba resultant tant poc gustosa com un café amb llet aigualit. En alguns moments diria que són una cosa semblant a uns alumnes aventatjats d'M-Clan (i en certs aspectes millors) però crec que lo millor que tenen a oferir s'acosta, molt de passada, a lo millor que van poder oferir els 'Spin Doctors' en el seu millor moment ( i que consti que jo vaig tenir una època que escoltava 'Spin Doctors' cada cinc minuts).
Tantes crítiques fent referència al Soul, el Rock, la Psicodelia, el Funk, James Brown, Little Barrie, Jon Spencer o Sly and the Family Stone fan una mica així com de vergonya aliena. No cal anar tant lluny senyors. Fent referència al títul del post, ja els estaria bé als 'Right Ons' que escoltessin una mica 'Tokyo Sex Destruction'. Jo, és el que vaig necessitar escoltar després per treure'm el mal gust de boca.
El tema no acaba aquí. Es veu que han estat voltat de gira amb l'Eli els darrers mesos com a suporters del grup i normalment acompanyen a la percussió en el darrer tema del concert del noi rei del soul, '(Doin' the) Boom Boom'.
A internet en llegeixo maravelles però ja em comença a preocupar que les primeres referències siguin la MTV i Heineken Music. Animat per la crítica de Mondo sonoro (amb qui no comparteixo molts dels seus cànons estètics ni sonors) però, m'animo a donar-los una oportunitat.
Bé, la història s'acaba aquí. Si el seu primer disc '80.81' em sorprén amb algun tema, en general la seva proposta m'acaba resultant tant poc gustosa com un café amb llet aigualit. En alguns moments diria que són una cosa semblant a uns alumnes aventatjats d'M-Clan (i en certs aspectes millors) però crec que lo millor que tenen a oferir s'acosta, molt de passada, a lo millor que van poder oferir els 'Spin Doctors' en el seu millor moment ( i que consti que jo vaig tenir una època que escoltava 'Spin Doctors' cada cinc minuts).
Tantes crítiques fent referència al Soul, el Rock, la Psicodelia, el Funk, James Brown, Little Barrie, Jon Spencer o Sly and the Family Stone fan una mica així com de vergonya aliena. No cal anar tant lluny senyors. Fent referència al títul del post, ja els estaria bé als 'Right Ons' que escoltessin una mica 'Tokyo Sex Destruction'. Jo, és el que vaig necessitar escoltar després per treure'm el mal gust de boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada