Presentacions en Societat [9-5-2009, Sala Sidecar]

Allò de la nit del dissabte va semblar, més que res, una reunió d'amics. Un concert així acull el millor de cada casa i no n'hi havia per menys. Per una banda es presentaven en societat 'Els Trons' i per una altra apareixien per primera vegada a la ciutat 'Jenny Dee & the Deelinquents', un grup en rodatge que sembla estar-se preparant pel següent adveniment.

Pocs minuts després de dos quarts d'onze de la nit trepitjava un escenari, per primera vegada, la banda liderada per Marc argenter (ex-membre de 'Flashback Five') i Marcel Caballé (ex de 'selenitas'). Fa tot just un mes apareixia al fòrum del web de l'Azquena Rock Festival un post que semblava ser la carta de presentació d'aquest grup que encara es mou entre bambolines. Reivindicant el Fuzz, el garatge i la ratafia, els cinc temes fets públics fins ara són tota una declaració de principis. No se si mig en serio o mig en conya, sembla que tot s'ha anat coent solet fins a aquest punt i sembla que res els pugui aturar.
Es noten els anys de rodatge dels membres als seus grups anteriors. El directe, tot i alguns petits problemes de so, va ser curt i realment enèrgic, allò que tots desitjàvem. El grup s'ha sapigut fer seves unes versions fantàstiques i van aprofitar per presentar un parell de temes nous de cullita pròpia. Caràcter, experiència i ganes de divertir-se. Espero poder sentir aviat més temes nous d'ells, perquè a jutjar pel que he sentit fins ara, tenen tots els punts per ser una gran banda. Incrïble la versió de 'No jutgis un disc per la seva portada' per finalitzar el bolo. No us perdeu el següent concert, dia 16 a l'Espai Jove de l'Eixample.
Si us plau, que algú els publiqui aquest primer e.p.!

El que en principi havia de ser l'atractiu principal del concert, 'Jenny Dee & the Deelinquents' es van convertir en un deliciós segon plat. En rodatge, aquesta és la paraula que m'anava passant tota l'estona pel cap, aplicable a ambdós grups. La comparació amb Eli "Paperboy" Reed és inevitable. Comparteixen productors, casa discogràfica i estil revival. No dubteu que aviat els veurem junts en gira, compartint cartell, escenari i estil. Se'ls nota que porten pulint el seu espectacle ja fa un cert temps, mesurant el ritme, les paraules i el show en general. L'escenari del Sidecar es va quedar petit per aquesta banda de vuit membres amb regust a les Ronettes, Shangri-las o les Shirelles. El disc que hauria d'haver produït Phil Spector abans d'entrar a la presó.
D'alguna manera tot sembla haver-se posat d'acord per funcionar fa relativament poc. Fins i tot l'E.P. que venen al concert fa més aviat pinta de demo que de senzill a punt de menjar-se el món. Q-Dee records està disposada a convertir-se en la nova Motown i a fe de Déu que si continuen així ho acabaran aconseguint. Darrera la seva fabulosa versió dels Flamin' Groovies hi ha molt més a descobrir. Aquests dies volten per la península, potser encara les pots acabar atrapant.