15/12/08

Vídeo musical | Les Surfs


Fa dos dissabtes estava tan tranquil ajagut al sofà de casa fent temps a que comencés la segona part del Sevilla-Barça i, en un dels meus habituals exercicis de zapping, vaig canviar un moment a La 2. Hi feien Memòries de la Tele, que és un revival setmanal que recorda presentadors, artistes, personatges i figures que TVE Catalunya ha popularitzat al llarg de la seva història. En l'emissió del dia 29 de novembre van punxar un tall de l'any 1984 d'un programa que sembla dir-se La orquesta en què, en un fragment d'entrevista bastant surrealista, i després d'un parell de preguntes prou impertitents ("¿Usted sabe dónde està Castellón?", "Y usted dónde nació?"), com si no es cregués el seu convidat, o el volgués posar a prova, un presentador bastant imbècil presenta Peter Yang, pioner dels restaurants xinesos a Espanya ("el primer chino, SEÑOR CHINO!, que montó el primer restoran en España"). L'entrevista devia ser la bomba, llàstima que la retallesin i només deixessin aquest fragment de sabiesa popular oriental que al conductor del programa no se li hagués acudit ni amb dos carajillos més:

- Yo oí a alguien una vez, y no se si es cierto, que los chinos acostumbraban, hace años, a leer la hora del reloj en los ojos de los gatos...
- Los gatos adaptan la luz [...] se cierra el ojo...cuando se ve mas claro...; y cuando mas oscuro entonces abre mas.

El programa sencer el trobareu aquí, tot i que jo us recomano anar directament a l'entrevista en qüestió (aproximadament, al minut 23). Si no hagués estat pel Sr. Yang, de seguida hauria canviat a un altre canal, però llavors m'hagués perdut aquesta encara més memorable actuació musical amb què van continuar. Són Les Surf, un grup de la illa de Madagascar que cap a finals dels anys 60 es van especialitzar en versionar temes de l'època pel públic europeu, com aquest de Tony Renis titulat Quando dico che ti amo. La versió en italià es va classificar en segon lloc al Festival de Sanremo de l'any 1967. Formidable.


Les Surfs - Cuando digo que te amo

2 comentaris:

Jordi Sabaté ha dit...

Aquest video me'l miro quasi cada setmana un parell de vegades, com m'agrada! em posa de tant bon humor...

malcombowie ha dit...

sí, té tot el que s'ha de tenir: els moviments conjuntats, la coreografia, els pa-pa-pas. formidable. etiqueta retro bizarre, com tu vas dir un dia