Llegeixo a la premsa que hi ha prevista la publicació a Espanya d'una compilació de cartes de Jack l'Esbudellador. Segons l'article, sembla que els ripperòlegs tradicionals no donen massa importància a aquestes missives, però els autors d'aquest nou llibre diuen que són "els nostres únics camins cap a la realitat del passat". Aquesta novetat editorial coincideix amb l'exposició als Docklands de Londres de part de la documentació de la policia utilitzada pels exegetes de la biografia de l'assassí. La de la foto és la única carta de la que s'està absolutament segur que pertany a l'Esbudellador, i fins i tot Alan Moore la fa sortir a la seva obra. Diu exactament, "Sr. Lusk, Li envio la meitat del ronyó que em vaig endur d'una dona i que vaig guardar per vostè. L'altre bocí el vaig fregir i me'l vaig menjar. Va ser boníssim. Segurament, també li faré arribar el ganivet ensangonat que vaig fer servir si s'espera una mica més. Signat: enxampi'm si pot, Sr. Lusk". Si aquesta és la seva lletra, quina tinta devia fer servir? La carta és escrita la tardor de 1888 "des de l'infern".
Malgrat que, com ja vaig dir, en el meu cap el llibre d'Allan Moore i Eddie Campbell sempre estarà associat al disc de Joe Henry, avui no em sé estar de penjar el tema que Morrissey, tant amic de les bromes macabres, va dedicar a Jack The Ripper.
Morrissey - Bethoven Was Deaf - Jack the Ripper
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada