Dels blogs: High Fidelity

Tothom que hagi llegit el llibre original de Nick Hornby, n'hagi vist l'adaptació de Stephen Frears al cinema (o totes dues coses, com sol passar en aquest cas), li agradi la música o, dintre de les seves possibilitats, sigui col·leccionista de discos, sentirà pessigolles a l'estómac amb aquesta escena eliminada de la versió final de High Fidelity que he conegut gràcies al bloc San Free Bird 72.

Justament en un post de fa ben pocs dies ja en parlàvem, de col·leccions privades de vinils, i això és precisament del que també tracta aquesta part de la novel·la. La seqüència comença quan Rob es presenta a la mansió d'un barri bé de Chicago (Wood Green de Londres, a la novel·la) on l'està esperant la mestressa, que abans ja s'havia posat en contacte amb ell per mostrar-li uns singles que li podrien interessar. Quan entren a l'habitació, ell es queda absolutament bocabadat. Davant seu té tota una prestatgeria de vinils perfectament endreçats coronada per les còpies de 5 elapés, entre ells el Pet Sounds dels Beach Boys, The Psychedelic Sounds of the 13th Floor Elevators, el disc homònim de debut dels Moby Grape i el No Way Out dels Chocolate Watchband. A continuació, ella s'ajup i enretira un petit caixó que conté els senzills en qüestió, entre els que a simple vista es reconeixen edicions originals de Sun Records i el God Save the Queen dels Sex Pistols. A continuació, ell s'ho mira, remira, bada, ho repassa, sospira i li diu que és la millor col·lecció que mai ha vist però que només pot fer front a la compra d'una part molt petita del lot. Sorprenentment, però, ella li diu que per solament 50 dòlars pot ser tot seu. Tots dos saben que el valor és molt (moltíssim) més alt que això, però resulta que són del seu marit, que se n'ha anat a Jamaica (a la costa espanyola, al llibre) amb una adolescent amiga de la seva filla, i que encara ha tingut els pebrots de trucar per demanar-li que els posi a la venda i li enviï un xec amb el valor que en tregui menys un 10% en concepte de comissió.

A continuació, els dos personatges s'embarquen en una mena de subhasta d'ofertes i contraofertes en la qual ell no es mostra disposat a pagar un preu que no sigui el just a un altre col·leccionista, però ella tampoc no vol que el galifardeu del seu marit rebi més diners dels que costa el viatge de tornada. La negociació acaba amb un compromís pel qual ell paga 10$ per un single d'Otis Redding (n'oferia 100) i ella encara li regala el dels Sex Pistols. És el millor moment de tots, els ullets de la bellíssima Beverly D'Angelo quan li diu, "It's Free!".

Com sabem els que hem llegit la novel·la, el personatge de Rob potser no té ben definida una ètica o uns principis morals en allò referent a la seva relació amb les dones, però queda ben clar que sí que la té respecte a la seva condició de col·leccionista de discos. Només cal veure-li la botiga, o el mètode amb què organitza els discos a casa seva. L'escena, doncs, enfronta la integritat d'aquests principis de col·leccionista, que li impedeixen fer una cosa com aquesta a un col·lega, amb l'orgull d'una esposa que sent un profund despit amorós.

Què haguéssiu fet vosaltres? Perquè us feu una idea del que s'endú, el single d'Otis Redding és el You Left the Water Running, una raresa del seu catàleg que, segons allmusic, va ser enregistrat sense autorització i publicat pòstumament (i després ràpidament retirat) pel segell Stone Records. Però és que, segons aquesta pàgina, el God Save the Queen dels Sex Pistols és un dels 10 discos més cotitzats actualment ja que es tracta de l'edició del segell A&M, on només van durar unes setmanes perquè els van despatxar per brètols, i que mai no es va publicar. Van tenir temps, això sí, d'enregistrar-lo com a single de promoció amb previsió de treure'l en coincidència amb la celebració del Jubileu reial. Però això no va passar mai, i els pocs exemplars que existien es van repartir com a regal de comiat entre una dotzena d'executius de les oficines de la companyia a Londres quan van tancar a l'any 1998. Aquesta peça de col·leccionista atreu ofertes de, com a mínim, 20,000 dòlars.

El diàleg sencer es troba al capítol sisè del llibre, al que la cinta és molt fidel. Misteriosament, però, va quedar-ne fora. Aquest cop, per veure el vídeo haureu d'enllaçar fins a la pàgina de YouTube. Aviam què us sembla.