Històries exemplars: Paul Mawhinney

En un dels meus primers posts a Newton Town vaig parlar de la subhasta a ebay de la presumpta col·lecció privada de discos més gran de què es té coneixement en l'actualitat. S'estima que el seu valor real podria superar els 50 milions de dòlars i, tot i que de sortida el propietari solament en demanava 3, la notícia és que no només no ha trobat cap comprador sinó que no ha rebut cap oferta seriosa.

L'oferent d'aquest lot tan sucós és Paul Mawhinney, un agent comercial que va començar a col·leccionar discos com a hobby i que, amb els anys, ha acumulat més d'un milió d'àlbums i més d'un milió i mig de senzills, tots en vinil, entre ells algunes peces d'alt valor històric o rareses com un disc dels Stones del que es van editar algunes còpies però que no es va arribar a publicar mai. Només aquest últim està valorat entre 6 i 10.000 dòlars. El més frapant de tot, però, és que, en alguns casos, la seva és de les últimes còpies conegudes ja que, de tota la música publicada entre 1948 i 1966, només el 17% es troba disponible en CD. Com que les discogràfiques tampoc en guarden els masters, això vol dir que, si cap entitat pública o privada no se'n fa càrrec, una part important d'aquesta música es podria perdre per sempre més ja que no es pot aconseguir enlloc altre. Aquest episodi final d'arxiu definitiu em recorda les esgarrifoses últimes pàgines de la cèlebre novel·la de Ray Bradbury, Fahrenheit 451.

Tot això s'explica en aquest emocionant vídeo que penjo, la vida d'aquest col·leccionista de debò, que et trenca el cor amb aquesta obra d'amor a la música, i que quan va arribar als 150.000 discos va convertir la seva devoció en negoci, en forma de botiga, a Pittsburgh, on mai no venia la última còpia de cap disc. Record Rama va començar a liquidar les seves existències el mes de febrer d'enguany, i el passat 22 d'agost va tancar definitivament. La col·lecció ara té pagina web aquí.

I si en Tardà comencés a pensar en una marató?




Avui, per primer cop, en llegeixo alguna referència en un mitjà de casa nostra, a l'edició digital de La Vanguardia del dia 10 de setembre.