Discos ocultos | Los Canarios

Los Canarios * Libérate! * 1970 * Barclay/Movieplay * Soul-Rock/Progresivo

Antes de que Teddy Bautista le cogiera el gusto a la SGAE, hacía algo mas provechoso, escribir buenas canciones de soul progresivo para su grupo, Los Canarios, que grabaron un brutal LP compartido con los Pop Tops y se adentraron en la post psicodelia con un álbum hippie, donde los vientos y el jazz colindaban con buenos estribillos y la mala pronunciació inglesa. Con un hit potencial, "Free Yourself", ciertas pretensiones clasicistas que no aburren -lo harían luego en el insoportable "Ciclos"- y unas percusiones fantásticas, junto a la presentación del disco, ostentan el derecho a ser los primeros hippies con nota de España.

Conexiones: Sly & The Family Stone, The Who, Pop Tops, Módulos, Tony Ronald

+info
http://newtontown.blogspot.com/search/label/los%20canarios
http://newtontown.blogspot.com/2008/12/los-canarios-free-yourself-1970.html
http://spanishprogressiverock.blogspot.com/2007/11/canarios-librate-vinilo-vinyl.html
http://sangrespanola.blogspot.com/2008/01/los-canarios-ciclos-1974-flac.html
http://aguarmartin.blogspot.com/2008/10/canarios-ciclos-1974-es.html
http://18rodas.blogspot.com/2009/11/canarios-liberate-barclay-1970.html

los Canarios - Extra, extra!/Reacción! [1971]

Avui fa exactament un any del primer post de Newton Town. Les coses semblen no haver canviat gaire des d'aquella notícia relacionada amb la selecció de 'Achilifunk' -gran recopilació rumbera- com a millor recopilatori de l'any segons la revista Wire. Seguim fent el que ens sembla i publicant allò que ens interessa sense massa preocupacions ni pretencions. Així doncs ha arribat el moment d'acabar amb la publicació dels singles de los Canarios que vam començar ara fa unes setmanes. Després d'uns quants retards, us invito a escoltar els dos darrers singles que va publicar aquesta banda l'any 1971.
Els dos singles en qüestió són Extra,extra!!, que inclou 'reaching out' com a cara B; i Reacción!, amb cançó homònima (però en anglés) com a senzill i 'Lord I'm ready' com a cara B.
Poca cosa puc dir dels Singles. Tenen les portades més lletges de tota la seva col.lecció però, en canvi, les dues cançons són, sens dubte, de lo milloret que van grabar mai. 'Reaction', segons el meu parer, és la segona millor cançó del grup -amb aquella línia de baix inicial tant característica- després de 'Free yourself', que vam penjar ara fa un parell de setmanes.
Amb la publicació d'aquests dos senzills el grup dóna per finalitzat tot un cicle. A partir d'aquell moment es pot dir que Teddy Bautista decideix desmembrar definitivament el grup i començar una nova trajectòria musical d'acord als seus nous interessos i/o tendències musicals de l'època. Tres anys més tard publicaria l'obra de rock progressiu 'Ciclos'. Els aficionats i entenedors d'aquest estil no dubten a qualificar aquesta lliure versió de les quatre estacions de Vivaldi com una obra cim de la música progressiva espanyola. No entraré a qualificar-ho. Per a mi 'los Canarios' acaben aquí i la seva obra posterior queda lluny dels meus interessos i, crec poder afirmar també, d'aquest blog. Potser d'aquí un temps canviaran les coses, ves a saber.
Es possible que algun dia m'animi a penjar el seu primer disc, 'Flying high with the Canaries', que van publicar als E.E.U.U. . Fa poc vaig poder comprar-ne una reedició a la 6º fira del disc de Barcelona i, si tot va bé, algun dia també podré tenir el seu disc 'libérate!' que a hores d'ara es cotitza a 100 e, segons vaig poder comprobar. Només queda esperar el segon aniversari de Newton Town. Salut.

Descarregar Extra,extra! [1971]
Descarregar Reacción [1971]

los Canarios - Reaction!

los Canarios - Free Yourself [1970]

Al llarg de la curta vida del grup, hi va haver un fet que va marcar definitivament la trajectoria de 'los Canarios', el servei militar. Cal recordar que aleshores la mili durava quasi bé dos anys i, durant aquest temps, tot el que s'havia aconseguit fins aleshores podia passar, inevitablement, al calaix dels oblidats. Per sort sembla que en Teddy tenia alguns asos amagats.
Abans d'incorporar-se a files el grup havia deixat dues cançons enllestides que donarien forma al single 'Child', que vam publicar la setmana passada. Alguns membres del grup van ser substituits, però segurament el canvi més dràstic va ser la incorporació de Pedro Ruy-Blas com a substitut de Teddy Bautista.
Durant aquest temps de serveis forçats sembla que alguna cosa va canviar. El primer senzill publicat després d'aquest periode d'inactivitat sembla marcat irremeiablement per aquest fet i, per un servidor, es tracta del cim musical d'aquesta banda. No em puc imaginar un títol més escaient que 'Free yourself' per aquest desig de llibertat que segurament es devia alimentar dia a dia durant aquell periode, i una cara B com 'I wonder what freedom means' sembla alimentar encara més aquest desig que creix. Dues paraules que es repeteixen i un sentiment més que anhelat, la llibertat.
La nova vida de los Canarios també implica un canvi substancial en l'estil de les composicions del grup, que aposten per una experimentació més evident, unes estructures molt més desacomplexades i lliures i, en alguns moments, una producció molt més elaborada i influenciada pel barroquisme més beatlelià de darrera fornada. No dubtaria en qualificar 'Free yourself' com el Sgt. Pepper's del pop hispà. Per altra banda, l'experiment de 'I wonder what freedom means' recorda el clàssic dels Rolling Stones 'Sympathy for the Devil', amb un ritme minimalista i tribal molt influenciat per la música africana.
Us deixo amb una delicia de video que he trobat pel youtube on el grup executa una versió molt lliure en directe de 'Free yourself' de quasi bé 10 minuts. Tot i no superar la versió original del single, si que ofereix una idea molt clara d'aquest nou gir del grup que sembla buscar el seu lloc de nou alhora que només pretén divertir-se, com si d'una jam session es tractés. No se perquè, però no puc deixar de pensar, un altre cop, en la llibertat que es respira en el mític video dels Rolling al Rock'n'Roll Circus de 1968 interpretant 'Sympathy for the devil.

La setmana que ve 'Extra-Extra!'/'Reaching out'.

descarregar el Single.

los Canarios - Child/Requiem for a Soul [1968]

La setmana passada dèiem que 'los Canarios', i especialment en Teddy, semblaven haver sucumbit definitivament a les seves influències més negres en el seu darrer senzill. L'any 1968 acabarien confirmant-ho definitivament amb la publicació d'aquest peculiar single que neix com a homenatge a Otis Redding. Dic peculiar perquè, tot i tractar-se d'un single de dues cançons, no podem parlar d'un senzill en els termes habituals amb que ho faríem amb qualsevol altre. Això es deu a algunes peculiaritats en la seva impressió. De bones a primeres, el single sembla tenir dues portades, una referent a cada una de les cançons, i tot i que, en principi, 'Child' esdevindria la cara A segons la posició de l'obertura de la funda, la co-portada de 'Requiem for a Soul' també podria fer la mateixa funció en termes estètics. Només tres petits elements diferencien ambdues caràtules, una frase entre parèntesis que diu 'En memoria de Otis Redding', uns escuets crèdits que només fan referència a Miguel Garrote com a autor de la fotografia, i un petit requadre amb els logotips pertinents i número de sèrie.
Una altra peculiaritat del Single es troba a la galeta interior del vinil. De la mateixa manera que ens trobem amb dues portades, també ens trobem amb dues cares A o, més ben dit, falta una cara B ja que ambdues, a diferència de com es fa habitualment, es diferencien amb la mateixa lletra, A per a 'Child' i AA per a 'Requiem for a Soul'. Vet aquí la petita història d'un modest homenatge.
Per si no ho havíeu endivinat encara, Otis Redding havia mort pocs mesos abans, concretament a Madison, Wisconsin, el 10 de desembre de 1967, a causa d'un accident d'avió.

Cara A - Child:


Cara AA - Requiem for a Soul:


La setmana que ve 'Free Yourself'/'I wonder what freedom means'

descarregar el Single

los Canarios - Pain [1967]

Arribem, doncs, al darrer single publicat per 'los Canarios' l'any 1967, un any realment fructífer per a la banda, tant en termes de quantitat com de qualitat.
Fins aleshores, les composicions de Teddy havien navegat més aprop del rock, però amb grans influències soul que permetien el seu lluïment personal com a cantant -només cal recordar la cara B del seu primer Single, 'Keep on the right side'.- En aquest senzill però, per primer cop es dóna més importància a les seves influencies més negres a la cara A, 'Pain', un tema que s'acosta molt més als cànons clàssics del Soul i recorda descaradament algunes de les composicions dels soul singers de tota la vida des del primer segon amb aquell 'daaaarliiiiing' arrossegat i una secció de vents que va en crescendo.
Com a cara B troben 'Three, two, one, ah', un tema que a les primeres escoltes sembla no passar d'un mer divertiment de la banda, amb aquells cors incessants fet l'indi durant tota la cançó, que poden arribar a fer-se realment pesadets, quelcom semblant al que passava amb 'Peppermint Frappé' i aquell 'lalala' tant típic de l'època del destape. Si aconseguim passar d'aquesta anècdota, però, aconseguim trobar-nos amb un tema molt ben executat, amb molts matisos musicals, i canvis de ritme. En Teddy destaca sobretot per la seva veu més avellutada i rasposa que mai.

La setmana que ve 'Child'/'Requiem for a soul'.

descarregar single

los Canarios - Get on your knees [1967]

Doncs tal com deiem la setmana passada continuem amb la col.lecció de singles de 'los Canarios'.

El primer any de la banda va ser fructifer, el segon single que publicarien l'any 1967 els marcaria per sempre més ja que en aquest senzill van planxar la seva cançó més emblemàtica, aquella per la qual seran recordats per molts, especialment fora de les fronteres espanyoles. Det fet 'Get on your knees' es pot considerar com el seu gran i únic èxit comercial. Grabat a Londres i produit per Alain Milhaud van aconseguir facturar un tall directe i de fàcil escolta. L'ambigüitat de la lletra i una més que notable referència a una possible fel.lació no fan més que enriquir el mite d'aquest single i, de fet, no fa mes que seguir una tendència habitual dins el soul, música sovint marcada amb temàtica sexual camuflada.

A partir d'aquels moments, la pugna pel regnat dins el panorama musical espanyol amb 'los bravos' seria inevitable, amb el temps es posaria cadascú al seu lloc, però l'arribada al número 1 de les llistes era inevitable.

Cara A: Get on your knees
Cara B: Trying so hard

A la contraportada del single es pot llegir: "Nunca se habia acumulado tanta expectació entre los buenos aficionados por el primer disco de un conjunto como cuando apareció en el mercado el de Los Canarios. Afortunadamente [...] no solo no han defraudado aquella espera, sinó que han sido acogidos con los más cálidos elogios.
Los Canarios, orgullosos de que su primer disco contribuyera, con una creación propia, al logro de a gran película que Carlos Sura dirigió [...] lanzan aquí dos canciones nuevas -igualmente compuestas por Teddy, el cantane del conjunto-, en la esperanza de seguir mereciendo críticas como la de la Revista SP , que acaba de situarlos como el grupo más importante de estos momentos dentro de la música española , y ha calificado de memorable su actuación personal ante dos mil universitarios de la Escuela de Arquitectura de Sevilla".


(A youtube podeu trobar una versió en directe de la cançó que van fer a Televisió Espanyola per cel.lebrar els 50 anys, però he preferit triar aquest senzill video que algun fan ha penjat amb la versió de la cançó tal com apareix al senzill.)

Here we go now baby!
Get on your knees baby
and pray, pray, pray for your love
get on your knees baby
and pray, pray, pray for your love.
You´ve been too long
away from home and i´ve been crying
you,ve done me wrong
so hear my song if you want to save your love
For your penance will be
Get on your knees baby
and pray, pray, pray for your love
get on your knees baby
and pray, pray, pray for your love.
Got to hear it one more time!
all right!
I can´t go home
my pain is too strong there since you´ve been gone
so here´s a chance
for you to pray; to cry, and to feel the pain.
Like i told you before:
Get on your knees
sing the song
get on your knees baby
and pray to the lond
the almighty god
for your love
It´s got to be for your lover
Get on your knees
get on your knees
get on your knees
that´s what i say!
get on your knees
get on your knees baby
and pray, pray, pray for your love
get on your knees baby
and pray, pray, pray for your love.
get on your knees baby
and pray, pray, pray for your love
get on your knees baby
and pray, pray, pray for your love


la setmana que ve 'Pain'/'Three-Twoo-One, ah!'

descarregar el single

los Canarios - Peppermint Frappé [1967]

Fa temps que tinc un deute molt gran amb certes persones. Un dels primeríssims post que es van publicar en aquest bloc aviat farà un any va ser sobre aquesta maravellosa banda espanyola de soul/rock progressiu anomenada 'Los canarios' i sorprenenment, aquell post que podeu llegir clicant aquí, s'ha convertit en certa manera en l'abanderat del bloc, ja que és el que rep més consultes a través de Google. Això i el fet que els darrers mesos he pogut aconseguir la gran majoria dels singles originals d'aquest banda gracies a un parell de gentil homes -i d'aquí el meu etern agraïment i deute- crec que ha arribat el moment de celebrar, en certa manera, un prematur primer aniversari del bloc, gracies sobretot a l'esforç i dedicació de MalcomBowie i els seus sempre genials posts.
És així doncs que hem decidit penjar setmanalment (i per ordre més o menys cronològic) tots els singles d'aquesta banda encapçalada per Teddy Bautista, que per si no ho sabieu (jo ho he descobert fa poc) també va participar a la versió espanyola de 'Jesucrito Superstar' conjuntament amb Camilo Sesto -això ja us pot donar una idea del troç de veu que lluïa aquest senyor- abans de convertir-se en director de la SGAE.

Així que sense més preambuls, aquí sota trobareu el primer single, aquells antics discs de set polçades que només incloïen una cançó per cara. En aquest cas es tracta de 'Peppermint Frappé' (cançó inclosa a la pel.lícula homònima de Carlos Saura i que originariament es deia 'The Incredible Miss Perryman') com a cara A i 'Keep on the right Side', un tall de pur soul clàssic com a cara B. Teniu la caràtula inclosa a la mateixa carpeta.


(aquí podeu veure l'extracte de la pel.lícula on apareix la cançó amb Geraldine Chaplin i José Luis López Vázquez)

La setmana que ve 'Get on your Knees/Trying so hard'.

descarregar el single

Los Canarios

Por favor, hazte un favor y pulsa play en el reproductor.



Lo que estás escuchando, si has seguido correctamente las instrucciones, es la última maravilla musical que me tiene enamorado, Los Canarios. Escuché por primera vez este grupo en el tremendo recopilatorio ‘Northern soul dance party’ con la canción ‘Get on your knees’, todo un hito en los exigentes reductos de este estilo de música, hace ya un par de años, pero no fue hasta hace poco que pude adentrarme más ampliamente en su discografía. Tan fascinado he quedado por la calidad de este grupo que no he podido mas que escribir una recomendación ipso facto.
Lo primero que sorprende de su sonido es la calidad y variedad de influencias y el hecho que prácticamente todos sus grandes éxitos sean en inglés. La banda proveniente de las Canarias, como no, siempre tuvo vocación internacional. De hecho su primer disco ‘Flying high with the canaries’ ya lo grabaron en EEUU aunque por lo que parece su distribución fue limitada y se volvieron a casa donde empezaron a afianzar su sonido Soul.
El cantante Teddy Bautista sorprende por su poderosa voz y funciona como perfecta guinda de un grupo de gran calidad, no solo a nivel nacional, sin dudad a nivel internacional y a años luz de lo que se hacía en este país por aquellas fechas. Ya quisieran muchos una colección de singles tan perfecta. La mayor curiosidad es que actualmente el cantante se ha convertido en presidente de la SGAE, quien se ganó no pocos enemigos con el canon digital sobre los soportes de grabación.
Sus primeros éxitos les llegan con ‘Get on your knees’ y la canción ‘Peppermint Frappé’ incluida en la banda sonora de la película de Carlos Saura con el mismo nombre. Sus influencias son claramente soul y rock pero al final de su carrera darían un giro de 180 grados para desarrollar un disco de rock progresivo llamado ‘Ciclos’ solo con Teddy como miembro original de la banda.

Por favor, pon el volumen a tope, levantate de la silla y escucha otra vez 'free yourself'. Música para ser un poco mas feliz.

Discografia:
LP
- 1970: Flying High With The Canaries
- 1968: Lo mejor del clan! (LP) compartido con Pop-Tops
- 1970: Libérate! (LP)
- 1972: Canarios Vivos (LP)
- 1974: Ciclos (LP/CD)

Singles
- 1967 Peppermint Frappe / Keep on the Right Side
- 1967: Get on Your Knees / Trying So Hard
- 1967: Three-Two-One-Ah / Pain
- 1968 Child / Requiem for a Soul
- 1970: Free Yourself / I wonder what freedom means
- 1971: Extra-extra
- 1971: Reacción