Tatuatges literaris: Charles Bukowski

En aquesta sèrie de posts dedicats a tatuatges amb contingut literari, avui un fragment desesperat d'una obra sense títol que Charles Bukowski va publicar l'any 1972. És a dir, del mateix autor que en una altra ocasió va dir "[...] nací para robar rosas de las avenidas de la muerte."


all theories
like clichés
shot to hell,
all these small faces
looking up
beautiful and believing;
I wish to weep
but sorrow is
stupid.
I wish to believe
but belief is a
graveyard.
we have narrowed it down to
the butcherknife and the
mockingbird.
wish us
luck.

- Charles Bukowski, sense títol

Tatuatges literaris: Harper Lee

“Atticus told me to delete the adjectives and I’d have the facts.”
- To Kill A Mockingbird, de Harper Lee

El segon post d'aquesta petita sèrie dedicada a tatuatges amb contingut literari està protagonitzat per Harper Lee, una one hit wonder de les lletres nord-americanes que, gràcies a l'encoratjament de Truman Capote, de qui va ser secretària, va escriure aquest al·legat contra els prejudicis racials que el 1961 va obtenir el premi Pulitzer i que, en la versió pel cinema de Robert Mulligan d'un any després, va fer guanyar un Oscar al millor actor a Gregory Peck. Fa unes setmanes, La Vanguardia va informar que aquest director havia mort el 20 de desembre als 83 anys. En canvi, de Harper Lee no n'hem tornat a saber rés perquè l'escriptora va desaparèixer de la vida pública i no ha tornat a publicar mai més.

A la seva cançó It's Alright, Ma (I'm Only Bleeding), del disc Bringing It All Back Home (Columbia, 1965), en un moment de geni Bob Dylan diu "[...] But even the president of the United States/Sometimes must have/To stand naked.[...]", o sigui, que un cop despullats tots els homes i dones som iguals. En altres paraules, que almenys hi ha dos cops al dia que els éssers humans no ens distingim en res. En resum, que si llevem els adjectius i només deixem el nom ja no hi ha res a dissimular. A veure si m'explico, que si traiem allò afegit (roba, galons, status, etcètera) i només deixem l'indispensable, llavors solament queda un home, una dona, un ésser viu, i prou.

Tatuatges literaris: e.e. cummings

Amb aquest, enceto una nova sèrie de posts, aquesta vegada inspirat pel blog Contrariwise: Literary Tattoos, en que l'autora o autor publica, com el mateix nom indica, tatuatges de contingut literari. Per començar he triat un dels poemes més populars del meu poeta nord-americà favorit, e.e. cummings. Cercant per Internet he vist que és una obra que acostuma a recitar-se habitualment en casaments. És curiós, jo una vegada el vaig traduir al català per un esdeveniment idèntic. Sempre que sigui possible, o sigui, si el tinc a la meva petita biblioteca, també publicaré la versió traduïda. Aquest cop, però, en un petit excés de supèrbia, serà la meva pròpia, encara que n'existeix una en espanyol a l'antologia Buffalo Bill ha muerto, publicada per poesía Hiperión.

El contingut del poema és universal, per'xò la seva enorme popularitat. Diu en paraules senzilles algunes coses que, de vegades, se'ns fa complicadíssim expressar, com que el cor de qui estima i el cor de l'estimat són el mateix cor.

i carry your heart with me (i carry it in
my heart) i am never without it (anywhere
i go you go, my dear; and whatever is done
by only me is your doing, my darling)

i fear
no fate (for you are my fate, my sweet) i want
no world (for beautiful you are my world, my true)
and it’s you are whatever a moon has always meant
and whatever a sun will always sing is you

here is the deepest secret nobody knows
(here is the root of the root and the bud of the bud
and the sky of the sky of a tree called life; which grows
higher than the soul can hope or mind can hide)
and this is the wonder that’s keeping the stars apart

i carry your heart (i carry it in my heart)

- e. e. cummings, i carry your heart with me


porto el teu cor amb mi (el porto dins
el cor) mai vaig sense (allà on vagi
tu vens, estimada; i res no hi ha
que faci sol, també tu ho fas, amor meu)

no em fa por
el destí (perquè tu ets el meu destí, amada meva) no vull
cap món (perquè bonica tu ets el meu món, la meva veritat)
i és que tu ets tot el que una lluna sempre ha estat
i tot el que un sol cantarà sempre ets tu

vet aquí el secret més profund que ningú no sap
(vet aquí l'arrel de l'arrel i el brot del brot
i el cel del cel d'un arbre anomenat vida; que creix
més amunt del que una ànima pot esperançar o una ment pot amagar)
i aquest és el prodigi que manté els estels separats

porto el teu cor (el porto dins el cor)