Eurogrup - L'estiu a ciutat [1967]

Continuem amb alguns dels ep's més interessants editats per concèntric d'allò que ells anomenaven "cançó moderna" per diferencir-ho de "la nova cançó". A jutjar per la portada, com us podeu imaginar, 'Eurogrup' havien de ser els més moderns de Barcelona. Aquestes samarretes pop i les xupes de cuero segur que atreien totes les mirades dels habituals de Tusset Street i de la mítica truiteria Flash-Flash (per cert, fa tot just una setmana moria Alfons Milà, mític interiorista del local i arquitecte de l'anella olímpica de Monjuïc entre molts d'altres, serveixi això com a petit homenatge).
'Eurogrup' només va editar un parell de treballs, un single i aquest e.p. que aquí us proposo, el so més beat del segell i una magnífica referència. Com sempre, la informació que disposo del grup és molt minça. Els seus components (segons la web a45rpm) eren:

-guitarra solista: Víctor
-guitarra rítmica: Fernando (primer disc) y Idio (segon disc)
-baix: Juan
-bateria: Adriano
-cantant: Jaume (chino).

Les versions que inclou l'E.P. son:

-L’estiu a ciutat (Summer in the city) de Lovin' Spoonful.
-Perdo l'esma (I’ll go crazy), gravada per James Brown and The Famous Flames i multitud d'altres artistes com els Rolling Stones o The Moody Blues.

-Que passa amb els duros? (Get out of my life, woman) d'Allen Toussaint.

-A la vora de l’aigua (you’ve lost that lovin feelin), escrita per Barry Mann, Phil Spector i Cynthia Weil i mundialment famosa per l'enregistrament que els Righteous Brothers en van fer l'any 1965. Com a curiositat direm que el 1999 la BMI (Broadcast Music, Inc.) la va declarar la cançó més vegades reproduïda del segle XX, poca cosa.

+info

Els Xocs - Els Xocs [1966]

Atenció a la següent referència, jo la trobo particularment interessant. Tot l'e.p. sencer em resulta d'una coherència sonora molt ben portada. Sembla tenir el so més garatge de tots els que he sentit fins ara editats per Concèntric. És curiós però que sigui un grup de qui pràcticament ningú en recorda informació. 'Els Xocs' van ser un grup efímer amb una sola referència publicada, aquesta. Kiko Amat, en un artícle al suplement Culturas de la Vanguardia datat el 2004 afirma que el nom els el va posar Josep Mª Espinàs. Podeu llegir aquest article tot clicant la imatge que us deixo aquí a l'esquerra.

Fantàstiques les versions que proposen, totes elles. Aquí en teniu el llistat:

1-Plora per ells (Piangi con me) Mogol- Shapiro
2-Més enllà (Milk cow blues) J. Estes
3-Els bons temps, on han anat ? (Where have all the times gone ?) R. Davies
4-Tot negre (Pain’t it black) Jagger- Richard

+ info

Els Dracs - Visca la Patum! [1967]

Aquest és el primer post d'una tanda de missatges on aniré enllaçant algunes edicions publicades per Concèntric, Edigsa i algun altre segell durant els anys 60 a Catalunya i que trobo particularment interessants. Comencem amb 'Els Dracs' i el seu tercer e.p. 'Visca la Patum!' de l'ant 1967 editat per Concèntric.

"Concèntric va néixer com a escissió d'Edigsa el 1964. La companyia va ser fundada per Ermengol Passola i Josep Maria Espinàs amb la mateixa intenció d'Edigsa: aconseguir la normalització de l'ús del català mitjançant la música. Per això, a més d'editar títols pertanyents a la Nova Cançó i als Setze Jutges, d'influència molt més francesa i intel·lectualitzada, van promoure joves músics que buscaven la inspiració en la música anglosaxona (qualificada d'imperialista pels més engatjats), en el rock, en el pop i en el folk americà, entre les quals destaquen Els Dracs, Eurogrup, Pau Riba, a més de Lluís Llach, Tete Montoliu i Maria del Mar Bonet, entre d'altres. Es va presentar com a segell més innovador que Edigsa, el qual resultava massa encarcarat per al públic més jove. Les adaptacions al català dels èxits dels Animals o dels Yardbirds anaven a càrrec de Ramon Folch i Camarasa. L'èxit més important de la companyia va ser La casa del sol naixent interpretada pels Dracs, i que va fer vendre gran quantitat de discos.

La companyia es va dissoldre el 1973 i el 1990 es va lliurar tot el fons discogràfic a la Generalitat de Catalunya." (Text extret del blog 'Pots sentir-me?')

Aquesta banda de Molins de rei capitanejada per la poderosa veu de Jordi Carreres va publicar quatre referències i es va fer particularment famosa per la seva versió de 'la casa del sol naixent' que ja enllaçarem més endavant. Com la majoria de bandes d'aquella època versionaven al català grans èxits internacionals. Aquest vinil destaca per una fantàstica versió de 'My Girl' (És Ella) , una diverstidissima 'Visca la Patum!' que dona nom al disc i 'Visca l'amor' (Vive l’amour) -atenció perquè estem parlant de dos grans hits potencials-.
Si esteu tant interessats com jo en aquest particular moment de la nostra història no dubteu a escoltar l'entrevista a Òscar Dalmau (Phil Musical) que la gent del 'mai a la vida' acaben de penjar al seu blog.

+ info