- To Kill A Mockingbird, de Harper Lee
El segon post d'aquesta petita sèrie dedicada a tatuatges amb contingut literari està protagonitzat per Harper Lee, una one hit wonder de les lletres nord-americanes que, gràcies a l'encoratjament de Truman Capote, de qui va ser secretària, va escriure aquest al·legat contra els prejudicis racials que el 1961 va obtenir el premi Pulitzer i que, en la versió pel cinema de Robert Mulligan d'un any després, va fer guanyar un Oscar al millor actor a Gregory Peck. Fa unes setmanes, La Vanguardia va informar que aquest director havia mort el 20 de desembre als 83 anys. En canvi, de Harper Lee no n'hem tornat a saber rés perquè l'escriptora va desaparèixer de la vida pública i no ha tornat a publicar mai més.
A la seva cançó It's Alright, Ma (I'm Only Bleeding), del disc Bringing It All Back Home (Columbia, 1965), en un moment de geni Bob Dylan diu "[...] But even the president of the United States/Sometimes must have/To stand naked.[...]", o sigui, que un cop despullats tots els homes i dones som iguals. En altres paraules, que almenys hi ha dos cops al dia que els éssers humans no ens distingim en res. En resum, que si llevem els adjectius i només deixem el nom ja no hi ha res a dissimular. A veure si m'explico, que si traiem allò afegit (roba, galons, status, etcètera) i només deixem l'indispensable, llavors solament queda un home, una dona, un ésser viu, i prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada