Al 2007 jo no sabia qui era Lily Allen. Més encara, al Summercase 2007 tampoc sabia qui era, i si em feu anar més enllà, pocs minuts abans del seu concert al citat festival encara no sabia qui era si no hagués estat gràcies a l'oportuna presentació dels meus acompanyants. En canvi si que sabia qui era Professor Longhair.
Vet aquí la meva sorpresa quan en ple concert (un concert que vaig disfrutar sobradament) d'un dels hypes del moment vaig sentir els primers compassos d'un piano tant característic.
La creativitat és una cosa curiosa i difícil de definir. Tots sabem que res està per inventar i que la inspiració sovint no és res més que un garbuix d'idees prèvies seleccionades acuradament. El que vull dir amb tot plegat és que el procés creatiu que va dur a terme Lily Allen per parir la seva cançó 'Knock'em out' em resulta d'allò més sorprenent.
M'imagino que el procés debia ser semblant al de qualsevol aficionat a la música. Un dia decideixes comprar el disc 'new orleans funk -The Original Sound of Funk 1960-75-' de soul jazz records i descobreixes una meravellosa col.lecció de hits imparables pràcticament oblidats per tothom. Si ets oient habitual doncs no pararàs d'escoltar el disc un cop rera l'altre. Si ets discjokey l'intentaràs encabir dins la teva sessió habitual de ritmes impactants. Si tens un equip adequat n'extreuràs bon grapat de sàmplers que adequadament camuflaràs amb els darrers ritmes sintètics més de moda. I si ets la Lily Allen doncs simplement afegeixes una lletra a una cançó instrumental impressionant i en vens uns quants milions de còpies.
Sense ànims de menysprear el gust de Lily Allen i amb tota la intenció de, simplement, reivindicar la genialitat de Professor Longhair us invito a mirar els dos següents videos. Em sembla que entendreu perfectament el que he volgut dir fins ara.
Vet aquí la meva sorpresa quan en ple concert (un concert que vaig disfrutar sobradament) d'un dels hypes del moment vaig sentir els primers compassos d'un piano tant característic.
La creativitat és una cosa curiosa i difícil de definir. Tots sabem que res està per inventar i que la inspiració sovint no és res més que un garbuix d'idees prèvies seleccionades acuradament. El que vull dir amb tot plegat és que el procés creatiu que va dur a terme Lily Allen per parir la seva cançó 'Knock'em out' em resulta d'allò més sorprenent.
M'imagino que el procés debia ser semblant al de qualsevol aficionat a la música. Un dia decideixes comprar el disc 'new orleans funk -The Original Sound of Funk 1960-75-' de soul jazz records i descobreixes una meravellosa col.lecció de hits imparables pràcticament oblidats per tothom. Si ets oient habitual doncs no pararàs d'escoltar el disc un cop rera l'altre. Si ets discjokey l'intentaràs encabir dins la teva sessió habitual de ritmes impactants. Si tens un equip adequat n'extreuràs bon grapat de sàmplers que adequadament camuflaràs amb els darrers ritmes sintètics més de moda. I si ets la Lily Allen doncs simplement afegeixes una lletra a una cançó instrumental impressionant i en vens uns quants milions de còpies.
Sense ànims de menysprear el gust de Lily Allen i amb tota la intenció de, simplement, reivindicar la genialitat de Professor Longhair us invito a mirar els dos següents videos. Em sembla que entendreu perfectament el que he volgut dir fins ara.
Big chief - Professor Longhair:
Lily Allen - Knock'em out:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada