Un dels meus plaers dominicals, que abans cultivava amb més asiduïtat, tot cal dir-ho, és despertar-me de bon matí, quan els quioscs tot just alcen les persiones i els forns comencen a preparar el gènere. Amb un parell d'euros a la butxaca i el paquet de 'Lucky strike' començo a enfilar Gran de gràcia avall. Arribo a la Diagonal i empalmo amb Passeig de Gràcia acompanyat d'alguns turistes, comprant cruisants a preus impossibles a la baguetina catalana o estrenant el dia a les terrasses més cares de la ciutat. Quan arribo a Plaça Catalunya enfilo Portal de l'Àngel i aleshores, i només aleshores, em deixo perdre cada dia per carrers diferents del Gòtic fins a veure el mar.
La darrera vegada que vaig fer-ho va ser ara fa un parell de setmanes, el dissabte dels vendavals. La força dels elements era fascinant. Caminar a contravent rodejat de vidrieres esclafades, motos tumbades i senyals arrencades d'arrel té quelcom d'alliberador també.
Quan voltava per la Barceloneta em vaig topar amb un ex-company de feina que em va explicar alguna anècdota del meu antic lloc de treball que encara no sabía. Ens despedim i acabo el meu trajecte com sempre. El passeig marítim m'ofereix una pau molt desitjada, la llum d'aquelles hores té molt de tranquilitzadora. Faig un petit esmorzar i fumo unes quantes cigarretes contemplant una munió de surfistes competint per agafar la millor onada. Aleshores recordo la maravellosa sensació de trobar-se dins de l'aigua i contemplar el món des d'una altra perspectiva.
Enfilo de nou cap a la parada de metro de la Barceloneta i sento un bon grapat de sirenes que fugen en auxili d'algú. Quan arribo a casa llegeixo a la Vanguardia digital que un poliesportiu de Sant Boi s'ha enssorrat i ha provocat una desgràcia. Només desitjo que si existeix un cel sigui semblant a fer surf de bon matí, és el millor que se m'acut pensar en aquells moments.
Poc després, navegant per funkysurfing.com, trobo una sèrie de fotografies que em posen la pell de gallina. Un afortunat va tenir l'oportunitat de tocar el paradís durant uns pocs segons a la Berceloneta.
Amb la voluntat d'encomanar-vos aquelles sensacions us invito a pitjar play al reproductor. Escoltareu els Trashmen tocant 'King of surf'. Aquest grup de St. Paul Minneapolis, Minnesota (un lloc ben rar per crear un grup de surf, com sentireu a dir al presentador del vídeo), va facturar una cançó que, tot i ser clavada a 'Johnny B. Goode' de Chuck Berry, té una tornada que ella sola és mereix un monument. Escolteu i contempleu les fotografies. Això és un homenatge.
La darrera vegada que vaig fer-ho va ser ara fa un parell de setmanes, el dissabte dels vendavals. La força dels elements era fascinant. Caminar a contravent rodejat de vidrieres esclafades, motos tumbades i senyals arrencades d'arrel té quelcom d'alliberador també.
Quan voltava per la Barceloneta em vaig topar amb un ex-company de feina que em va explicar alguna anècdota del meu antic lloc de treball que encara no sabía. Ens despedim i acabo el meu trajecte com sempre. El passeig marítim m'ofereix una pau molt desitjada, la llum d'aquelles hores té molt de tranquilitzadora. Faig un petit esmorzar i fumo unes quantes cigarretes contemplant una munió de surfistes competint per agafar la millor onada. Aleshores recordo la maravellosa sensació de trobar-se dins de l'aigua i contemplar el món des d'una altra perspectiva.
Enfilo de nou cap a la parada de metro de la Barceloneta i sento un bon grapat de sirenes que fugen en auxili d'algú. Quan arribo a casa llegeixo a la Vanguardia digital que un poliesportiu de Sant Boi s'ha enssorrat i ha provocat una desgràcia. Només desitjo que si existeix un cel sigui semblant a fer surf de bon matí, és el millor que se m'acut pensar en aquells moments.
Poc després, navegant per funkysurfing.com, trobo una sèrie de fotografies que em posen la pell de gallina. Un afortunat va tenir l'oportunitat de tocar el paradís durant uns pocs segons a la Berceloneta.
Amb la voluntat d'encomanar-vos aquelles sensacions us invito a pitjar play al reproductor. Escoltareu els Trashmen tocant 'King of surf'. Aquest grup de St. Paul Minneapolis, Minnesota (un lloc ben rar per crear un grup de surf, com sentireu a dir al presentador del vídeo), va facturar una cançó que, tot i ser clavada a 'Johnny B. Goode' de Chuck Berry, té una tornada que ella sola és mereix un monument. Escolteu i contempleu les fotografies. Això és un homenatge.
font: www.funkysurfing.com
8 comentaris:
Jo me quede amb una versió que fa Johnny Kannis, dels Hitmen. P-E-R-F-E-C-T-A
merci per la suggerencia, no els coneixia aquests Hitmen, ja indagaré
Aussie rock! No he trobat penjada a cap lloc la versió que li dic de King of the surf del Johnny Kannis, però ací algunes sugerències:
http://www.youtube.com/watch?v=NRq481LLtqI
http://www.youtube.com/watch?v=ing6jMdAVCU
http://www.youtube.com/watch?v=kzfW5af0m1c
http://www.youtube.com/watch?v=JWCYavrUXoI
està bastant bé això que sona, tot i no ser la música que escolto habitualment. Avui precisament voltava una tenda de vinils de segona ma i he vist una còpia de 'tora tora dtk' que semblava posada allà per a mi. Al final 'Piper at the gates of down' de Pink Floyd i una primera edició baratíssima del primer disc dels monkees m'han fet desistir. Potser un altre dia. M'encantaria escoltar aquella versió que comentaves però.
No la he trobat per cap lloc, la pujo en un moment i ara te passe el link
http://www.goear.com/listen.php?v=1f90c0f
ei, merci! molt bona, si senyora
m'encanta el color d l'aigua.
Per cert no sabia que havies aconseguit el Piper at the gates of down!
Publica un comentari a l'entrada