Com tots els caps de setmana, dissabte passat al migdia vaig anar a fer la compra al súper. Com és habitual, en això tampoc no hi ha mai cap canvi, tenien posat exactament el mateix fil musical amb què regularment em distreuen les oïdes mentre poso la llet, l'aigua, el formatge i els iogurts al cistell. I abans d'ahir, com cada cop que hi vaig, va tornar a sonar la mateixa cinta, amb les mateixes cançons i en el mateix ordre, que ja em sé de memòria. Comença amb aquesta peça dels ABC i segueix amb altres hits de synth-pop de la mateixa època, com el Tainted Love dels Soft Cell i el Don't You Want Me dels Human League. Tots ells doncs, són part indissociable de la meva compra sabatina. No hi ha cap manera d'escapar-me'n.
El vídeo correspon a la primera de les cançons perquè és el senyal que, com cada dissabte, aquell també tornarà a ser igual que tots els altres. Quan la sento, aixeco el cap, somric, i continuo la compra. Per cert, avui hi he passat un moment a la sortida de la feina per una urgència i la música que sonava era una altra, La chica de ayer ("mi ca-ca-ca-cabeza da vueltas persiguiéndote...")
ABC - The Look of Love
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada