Històries increïbles: The Shaggs

Al 1968 al senyor Austin Wiggin se li va posar al cap que les seves tres filles havien de gravar un disc. A Dorothy 'Dot' Wiggin, Betty Wiggin i Helen Wiggin no se'ls va acudir portar-li la contraria, tot i que en sabien ben poc de música.
La història comença uns quants anys abans però. Quan l'Austin era ben jove encara, la seva mare li va vaticinar, tot llegint-li les mans, tres coses. Primer, es casaria amb una pelroja, segon, abans ella morís tindria dos fills i tercer, les seves filles formarien un grup de música de gran èxit. Com que les dues primeres s'havien dut a terme ell va decidir que havia de forçar la tercera. El que no sabia aleshores era la mena d'èxit que tindrien.
Així doncs l'Austin va fer seguir a les seves filles classes de música i veu per correu. Les seves composicions van anar creixent sense cap mena d'orientació externa ni les nocions més elementals de ritme, melodía o armonía.

El 9 de març de 1969 va ser el gran dia. Les Shaggs van entrar als estudis de gravació Fleetwood a Revere, Massachusetts. Tot i la suggerència de l'ingenier de so d'assajar una mica més les cançons, el pare va insistir que allò s'havia de gravar, 'ara que estan animades' va dir.
D'aquella sessió en van sorgir 12 cançons que van donar forma al disc 'Philosophy of the world' i es va convertir en una de les gravacions més estranyes mai fetes i un dels discs de culte que més reivindicacions ha generat.
Us el podeu imaginar. Tocaven els sus intruments fora de to (instruments de poca qualitat comprats de segona mà) que semblaven obeïr només les lleis de la dissonància i el caos. Aquest so abrupte, desquadrat i de transicions assimètriques creen també una bellesa i coherència estranya que sembla haver-se avançat en el temps. Qui l'escolta ha de desafiar qualsevol idea preestablerta sobre el talent, l'originalitat i l'habilitat musical. De ben segur cap disc que puguis haver escoltat mai abans sonarà, ni remotament, així.
Charlie Dreyer, un tipus que es trobava per casualitat a l'estudi i que es devia fregar les mans pensant com timar aquell grapat d'insensats, es va ofrerir a imprimir 1000 còpies del disc al seu segell 'Third World'. Va demanar que li adelantessin els diners, els en va enviar 100 còpies i va desaparèixer amb les 900 restants.

Sense saber-ho, tots plegats van posar aquesta banda de Fremont, New Hampshire, al punt de mira dels majors col.leccionistes musicals del món. Tot i la poca repercussió que van tenir al seu dia, al cap dels anys va començar a ser reivindicat en determinats cercles musicals. Frank Zappa va dir que eren millors que els Beatles i que era un dels millors discs que havia escoltat mai. Bé, ja sabeu com era en Frank Zappa. El que està clar és que, per molts, si es pugués jutjar un disc en funció de la seva honestedat i originalitat, segurament 'Philosophy of the world' seria el disc més gran mai realitzat. Sens dubte però, depenent de com t'hi acostis pot sonar d'allò més contemporani, arriscat, experimental i avanguardista.

Les Shaggs van continuar tocant en directe a nivel local, amb la incorporació d'una quarta germana al baix, fins l'any 1975. Quan va morir el progenitor la banda va decidir desaparèixer. El més divertit de tot plegat és que, al final, l'Austin aconseguiria que els tres vaticinis de la seva mare s'acabessin duent a terme.

Aquí teniu doncs un disc del que en sentireu a dir tots els adjectius possibles. Naïve, primitiu, amateur o seminal, sigui el que sigui també ha aconseguit el seu propi lloc dins de la història. Alguns el qualifiquen com el millor pitjor àlbum mai publicat o, com diu un comentari a la pàgina de lastFm, "música bonica e inocent que et farà somriure com un idiota... si primer no t'ha fet sagnar les orelles".