Dels diaris: Banksy?

Ja fa uns mesos un rotatiu publicava una fotografia on deia haver descobert la identitat de l'espabilat artista banksy. Aquella imatge però, feia poc més que alimentar la incògnita ja que la figura retratada a la llunyania podria haver estat perfectament la d'un treballador de british telecom preparant els estris abans d'enfilar-se als cables o la d'un llest jugant a ser els graffiter més famós del món.

Trístament, 'Mail on Sunday' assegura haver descobert definitivament el rostre darrere el nom després d'un any d'investigació i publica amb orgull un jove somrient preparant les seves pintures i stencils. Ara resulta, després de tot, que el més important és que aquest jove d'idees crítiques pertany a la clase mitja i no a la clase obrera com tothom desitjava.
Em molesta particularment aquesta noticia, i no perquè jugui a camuflar un afany de notorietat del mitjà sota l'excusa d'informar un lector que de ben segur no necessitava saber-ho, sinó perquè planteja seriosos dubtes sobre la llibertat creativa, no ja d'un artista en concret, sinó de tots aquells que prefereixen mantenir-se en l'anonimat públic. Com s'ho farà ara banksy per desafiar les idees establertes? Serà capaç de tornar a penjar les seves obres als museus més importants del món desafiant l'establishment intel.lectual ara que tots els vigilants de seguretat coneixen el seu rostre? i el més important, que faran els excel.lentíssims ajuntaments del món amb aquest graffiter? el multaran com a la resta dels mortals per bandalisme o es banagloriaran de tenir als seu carrers obres valorades en desenes de milers d'euros i n'erigiran plaques commemoratives? Una ruta turística amb cotxes elèctrics segurament també serà una bona idea.
Crec ser conscient per primer cop, com els capritxos periodístics han aconseguit capar d'arrel la genialitat i el futur més proper d'algú. Si fos jo, canviaria el nom i desapareixeria altre cop.