S: Tens previst fer cap altra pel·lícula?
TW: El mes de novembre en faré una a Nova Orleans amb Jim Jarmush i John Laurie. Hi sortim ell i jo, Bill Dana i Bob Wagner, Dean Martin i Sammy Davis Jr.
S: Una peli del rat Pack.
TW: Som John Laurie i jo, i un tipus anomenat Benigni, que és un còmic famós a Itàlia. Es titula Dawn by Law i tracta de tres paiets que estan a la presó i s'escapen a través dels pantans amb els perdiguers trepitjant-los els talons. Tots tres són víctimes de la ceguesa de la justícia. Després en faré una altra amb Robert Frank. Es titula There Ain't No Candy Mountain. L'escriurà Rudy Wurlitzer i la dirigirà Robert Frank. La rodarem cap a la primavera. Tracta sobre un individu que, com en Les Paul, es fa molt famós com a dissenyador i fabricant de guitarres. Al final, ho abandona tot i es fa fonedís. I un xicot el vol trobar.
S: I tu faràs de jove?
TW: Si tot es fa segons les dates previstes sí. Si no, hauré de ser el vell.
Extret de l'entrevista a Tom Waits publicada a la revista Spin de novembre de 1985 i recollida a la compilació Tom Waits. Conversaciones, entrevista y opiniones. Global Rhythm Press, 2007
- - - - - - - - - - - - - - -
M: A Bone Machine hi havia molta mort. I a Mule Variations hi ha aquella cançó que es diu Take It With me. Preciosa. És una pregunta absurda però te la faré igualment, et fa por la mort?
TW: [Fent-se el faxenda] Qui, jo? ¡No, que passi la mort! Endavant! Qui, jo? No me'n vull anar pas. Abans haig de passar el rasclet per les fulles seques. Amb la feinada que tinc. Jo soc com aquell que just abans de morir va dir: "O se'n va aquest paper pintat tant lleig de la paret o me'n vaig jo". Famoses últimes paraules. El meu epitafi favorit és el de l'hipocondríac del poble: "Ja us ho deia que estava malalt".
Extret de l'entrevista a Tom Waits publicada a la revista Magnet de juny/juliol de 1999 i recollida a la compilació Tom Waits. Conversaciones, entrevista y opiniones. Global Rhythm Press, 2007
- - - - - - - - - - - - - - -
TW: El mes de novembre en faré una a Nova Orleans amb Jim Jarmush i John Laurie. Hi sortim ell i jo, Bill Dana i Bob Wagner, Dean Martin i Sammy Davis Jr.
S: Una peli del rat Pack.
TW: Som John Laurie i jo, i un tipus anomenat Benigni, que és un còmic famós a Itàlia. Es titula Dawn by Law i tracta de tres paiets que estan a la presó i s'escapen a través dels pantans amb els perdiguers trepitjant-los els talons. Tots tres són víctimes de la ceguesa de la justícia. Després en faré una altra amb Robert Frank. Es titula There Ain't No Candy Mountain. L'escriurà Rudy Wurlitzer i la dirigirà Robert Frank. La rodarem cap a la primavera. Tracta sobre un individu que, com en Les Paul, es fa molt famós com a dissenyador i fabricant de guitarres. Al final, ho abandona tot i es fa fonedís. I un xicot el vol trobar.
S: I tu faràs de jove?
TW: Si tot es fa segons les dates previstes sí. Si no, hauré de ser el vell.
Extret de l'entrevista a Tom Waits publicada a la revista Spin de novembre de 1985 i recollida a la compilació Tom Waits. Conversaciones, entrevista y opiniones. Global Rhythm Press, 2007
- - - - - - - - - - - - - - -
M: A Bone Machine hi havia molta mort. I a Mule Variations hi ha aquella cançó que es diu Take It With me. Preciosa. És una pregunta absurda però te la faré igualment, et fa por la mort?
TW: [Fent-se el faxenda] Qui, jo? ¡No, que passi la mort! Endavant! Qui, jo? No me'n vull anar pas. Abans haig de passar el rasclet per les fulles seques. Amb la feinada que tinc. Jo soc com aquell que just abans de morir va dir: "O se'n va aquest paper pintat tant lleig de la paret o me'n vaig jo". Famoses últimes paraules. El meu epitafi favorit és el de l'hipocondríac del poble: "Ja us ho deia que estava malalt".
Extret de l'entrevista a Tom Waits publicada a la revista Magnet de juny/juliol de 1999 i recollida a la compilació Tom Waits. Conversaciones, entrevista y opiniones. Global Rhythm Press, 2007
- - - - - - - - - - - - - - -
O: Quin cotxe portes ara?
W: Oh, tinc un Cadillac Coupe DeVille del 59 preciós, de quatre portes. Però ningú no hi vol pujar quan jo condueixo.
O: I com és això?
TW: No és gaire segur. Però de fora té una pinta esplèndida. El faig servir per anar a l'abocador municipal. Hi passem moltes hores als cotxes. Vols saber el que de debò m'agrada dels cotxes? Els reproductors de CDs. M'encanta quan introdueixes el CD a la ranura i te'l pren de la mà, com si passés gana. Se l'empassa i notes com en vol més, de rodanxes platejades. "Sisplau, més discos platejats". Com xalo!
O: I en tens un al Cadillac?
TW: No, al Cadillac hi porto un petit grup de músics. És un vehicle antic, o sigui que tinc desada una petita secció de corda al compartiment de mà. Són molt rondinaires. Ho sabies que una persona passa un promig de dues setmanes de la seva vida esperant que el semàfor es posi verd?
O: De debò? Jo hagués dit més i tot.
TW: Jo hagués dit més també. Dues setmanes...
O: Sembla poc.
TW: Durant tota la teva vida, però. I sabies que els repel·lents de mosquits en realitat no repelen res? De fet, només t'amaguen perquè bloquegen els sensors del mosquit. I no saben que hi ets. Només els encega.
Extret de l'entrevista a Tom Waits publicada a la revista The Onion de juny de 2003 i recollida a la compilació Tom Waits. Conversaciones, entrevista y opiniones. Global Rhythm Press, 2007
W: Oh, tinc un Cadillac Coupe DeVille del 59 preciós, de quatre portes. Però ningú no hi vol pujar quan jo condueixo.
O: I com és això?
TW: No és gaire segur. Però de fora té una pinta esplèndida. El faig servir per anar a l'abocador municipal. Hi passem moltes hores als cotxes. Vols saber el que de debò m'agrada dels cotxes? Els reproductors de CDs. M'encanta quan introdueixes el CD a la ranura i te'l pren de la mà, com si passés gana. Se l'empassa i notes com en vol més, de rodanxes platejades. "Sisplau, més discos platejats". Com xalo!
O: I en tens un al Cadillac?
TW: No, al Cadillac hi porto un petit grup de músics. És un vehicle antic, o sigui que tinc desada una petita secció de corda al compartiment de mà. Són molt rondinaires. Ho sabies que una persona passa un promig de dues setmanes de la seva vida esperant que el semàfor es posi verd?
O: De debò? Jo hagués dit més i tot.
TW: Jo hagués dit més també. Dues setmanes...
O: Sembla poc.
TW: Durant tota la teva vida, però. I sabies que els repel·lents de mosquits en realitat no repelen res? De fet, només t'amaguen perquè bloquegen els sensors del mosquit. I no saben que hi ets. Només els encega.
Extret de l'entrevista a Tom Waits publicada a la revista The Onion de juny de 2003 i recollida a la compilació Tom Waits. Conversaciones, entrevista y opiniones. Global Rhythm Press, 2007
2 comentaris:
jajaja, com m'ha agradat aquest post!
En certa manera m'ha recordat el llibre 'Groucho y yo' que estic rellegint ara. 'Ja us ho deia jo que estava malalt'!
És que m'ho he passat tan bé llegint-lo que no podia desar-lo sense dir-ne res! I tot el llibre és ple d'aquests acudits insustancials de Waits. Molt bo.
Publica un comentari a l'entrada