Sunshine Pop

A diferència de kowalsky, jo no tenia previst escriure res particular sobre la música que estic escoltant aquest estiu. N'escolto tanta, i de forma tant caòtica i anàrquica, que no em veig amb cor de dir-ne res. En canvi, vaig voler seguir el seu consell i capbussar-me en els dos discos dels Hollies de què parlava al seu post, A Certain Because i Butterfly, amb la diferència que el que a mi m'ha encisat més de tots dos ha estat el segon, publicat l'octubre de l'any 1967, que a l'Enciclopèdia Wikipedia qualifiquen com el seu àlbum hippie. Hi estic d'acord però, això sí, els elements psicodèlics de Butterfly no són gens opressius i a mi, tot i que no ho he sentit a ningú més, fins i tot m'ha semblat un d'aquells discos de pop ingènuament optimista, un espècie de manà de Sunshine Pop que en la meva opinió es pot servir i consumir com a perfecte acompanyament a les millors obres d'aquest gènere. Però mireu, si a Postcard fins i tot s'hi senten onades i unes gavines! I el començament d'Away, Away Away ho és descaradament, de Sunshine Pop, i tampoc no se n'allunyen massa alguns altres temes que segueixen, com el superb valset titulat Maker, Pegasus, Postcard o Wish You a Wish. De fet, per ser un conjunt estricte de Sunshine Pop, per poder acomplir amb tots els requisits de l'Acadèmia, només li falten algunes veus femenines, perquè la instrumentació, els efectes, els colors i la combinació de veus masculines ja hi són en tota la seva glòria de cors i harmonies de pa-pa-pas.

Com sembla lògic, el Sunshine Pop va néixer a Califòrnia a la dècada daurada dels anys 60, i el seu emblema és l'abundància d'harmonies vocals, les orquestracions exuberants, i una cascada de felicitat, esperits victoriosos, joia i innocència que en alguns moments pot arribar a fregar el deliri. Per cert, és un estil que també el trobareu amb el nom de soft-pop. Tot i que en general no se'ls considera un grup pertanyent al gènere, alguns dels primers anuncis de Sunshine Pop van ser les simfonies de butxaca que Brian Wilson va escriure pels Beach Boys entre 1966 i 1968, aproximadament els anys que corresponen als discos Pet Sounds i Friends, aquest últim potser el cas més clarivident de tots. El productor, vocalista i compositor més honorable del gènere és Curt Boettcher, arquitecte de la majoria dels àlbums canònics de puntals d'aquesta etiqueta com The Millennium, The Association i Sagittarius. La seva obra magna definitiva és Begin, dels primers, que és més un projecte amb músics de sessió que no pas estrictament una banda. Al disc Present Tense dels Sagittarius hi va intervenir com a membre associat i el va produir un altre nom majúscul de la història del pop i el rock californià, Gary Usher, que a més a més de produir altres grans noms d'aquell temps com The Byrds o Van Dyke Parks també va compondre algunes peces dels primers discos dels Beach Boys al costat de Brian Wilson. Els discos Friends dels Beach Boys i Begin de Millennium també tenen en comú el nom del dissenyador de les seves portades, Arny Geller (o Arnie Geller).

Aquest cop no penjo cap cançó, prefereixo deixar-vos els enllaços directes als discos sencers. Teniu per endavant tot un estiu per omplir la vostra estança amb les veus angelicals, els sons extravagants i la calidesa de les atmosferes feel good d'aquesta meravellosa música. Ah, i de passada aprofiteu i doneu un tomb per aquests blogs perquè hi trobareu rareses fascinants.

Beach Boys - 1968 - Friends
The Millennium - 1968 - Begin
The Love Generation - 1968 - A Generation of Love
The 8Eighth Day - 1967 - On