Navegant per internet he anat a topar amb una sèrie de ponències enregistrades en video del passat congrés ArsGames 2006 a Madrid. Com que poques vegades parlem de videojocs a Newton Town he pensat que seria particularment interessant publicar la conferència d'Enrique Diez sobre la construcció social de valors a través dels Videojocs. Destacar, sobretot, els seu anàlisi crític del simulador social 'the Sims', que paradigmàticament sovint apareix com a exemple de joc no violent amb un interés especialment important per al públic femení, a part de ser un dels jocs més venuts de la història.
Destaca també l'esperança del ponent d'oferir una visió des d'un punt de vista didàctic -alhora de plantejar la possibilitat d'integrar nous continguts i models diferents- per ampliar el concepte de joc i art dins d'aquest sector, relativament jove, però que ha evolucionat desaforadament fins a convertir-se en un dels sectors econòmics més importants dins els països occidentals. Sens dubte aquesta ràpida expanssió ha comportat més inconvenients que aventatges a aquest entreteniment de masses.
En definitiva, un anàlisi interessant que no deixa de poder-se extrapolar a tots els altres mitjans. Si decideixes invertir-hi una hora trobaràs un anàlisi crític del món dels videojocs poc habitual, si més no en profunditat.
Destaca també l'esperança del ponent d'oferir una visió des d'un punt de vista didàctic -alhora de plantejar la possibilitat d'integrar nous continguts i models diferents- per ampliar el concepte de joc i art dins d'aquest sector, relativament jove, però que ha evolucionat desaforadament fins a convertir-se en un dels sectors econòmics més importants dins els països occidentals. Sens dubte aquesta ràpida expanssió ha comportat més inconvenients que aventatges a aquest entreteniment de masses.
En definitiva, un anàlisi interessant que no deixa de poder-se extrapolar a tots els altres mitjans. Si decideixes invertir-hi una hora trobaràs un anàlisi crític del món dels videojocs poc habitual, si més no en profunditat.
4 comentaris:
m'han dit que els pares també hi juguen a aquests jocs, és possible?
Algunes dades interessants.
Segons la Entertainment Software Association (EEUU):
-edad promitja del jugador és de 33 anys.
-El 38% és de sexe femení i d'aquestes el 30% tenen més de 30 anys.
-el 24% son persones de més de 50 anys.
-el 69% de caps de familia son videojugador/a.
Segons Adese (Asociació Espanyola De distribuidors i editors de Software):
-la edat mitja oscil.la entre 14 i 34.
-el 37,5% són dones.
- Espanya és el quart consumidor europeu després del Regne Unit, Francia i Alemanya però també el que te més pirateria al respecte.
Vaig seguir la conferència fins al final i la veritat és que em vaig quedar escandalitzat i deprimit a la vegada. És cert que el tema el desconec totalment i des de la ignorància suposo que és fàcil que es generin interpretacions histèriques. Molt interessant.
Home, no crec que sigui com per deprimir-se, el mateix que es diu aqui es podria dir del cinema, la televisió o la publicitat. El que es trist és que la industria estigui encegada en capar les infinites possibilitats d'un mitjà. Per sort hi ha gent que pensa diferent.
Publica un comentari a l'entrada