Escric aquest curt post per recomanar tres artistes que no paro d'escoltar. De primeres l'impressionant nou disc d'Eli “Paperboy” Reed & the True Loves, 'Roll with you'. Sí, ja fa temps que es veu que el soul torna, però a mi ni la Amy ni Duffy 'carabonica' no em deien massa cosa a part d'algun single oportú, però aquest Eli Reed no hi ha paraules per descriure'l, la seva música i la seva veu ho diuen tot. En sentireu a parlar molt, us ho asseguro, i prou que s'ho mereix. Escoltant aquest disc és com si no haguessin existit els darrers 50 anys. Si Otis Redding encara fos viu, s'axecaria de la cadira, faria un crit dels seus al cel i diria 'You are the man'. No vull afegir res més.
L'altre disc és el darrer de Merz anomenat 'Moi et mon camion'. Si l'anterior disc de Merz 'loveheart' va ser un petit hype, però molt ben merescut, gràcies al recolçament de la crítica i l’opinió d’artistes com Chris Martin de Coldplay, amb aquest no fa més que corroborar la seva qualitat com artista. La particular veu de Conrad Lambert dona una personalitat molt especial a les seves composicions, que semblen estar escrites des de la intimitat d'una reclusió voluntaria en una petita habitació, això si, amb vistes a un paisatge idílic per poder respirar de tant en tant. Una cosa semblant a Folk electrònic o a un cantautor difús.I per acabar, però no per això menys importa
nt, Guillamino, aquest músic català de l'Empordà que ja fa temps que passeja pels escenaris l'ànima més negra d'aquest país. Poca gent pot fardar d'haver atret l'atenció de Gilles Peterson, creador del segell Acid Jazz (entre moltes altres coses). Ell ho ha aconseguit després de publicar un recopilatori dels seus treballs al mercat nipó i els encarregats de màrqueting ja s'han afanyat a anunciar-ho arreu. Un home orquestra de seqüenciadors i sàmplers que mescla i canta el millor soul i hip hop d'aquí, però no el hip hop de sardines a la brasa dels Facto delaFé, sinó d'aquell que sap beure de les arrels del soul, i es que escoltant 'les minves de gener' no pots deixar de pensar en Stevie Wonder més d'un cop. Tres discs al mercat i nombrosos projectes paral.lels. Ara anuncia que vol renovar la sardana, ui quina por. Guillamino, espero que vagis molt més enllà que el dubtòs projecte de Santi Arisa 'Sardanova' d'ara ja fa uns anys, seriosament. Clar que només escoltant els primers compassos de 'El mal moment a Eivissa' del disc 'Somnis de llop' l'esperança es renova. Segueix-li la pista, com diria Gilles Peterson, i si pots comença pel primer, '1 dia'.
3 comentaris:
Hi ha una fal.lera tremenda amb en Eli Paperboy Reed. Puntuació màxima a Mojo, si no recordo malament. Et deixo aquest enllaç per ballar davant la pantalla del PC http://www.fabchannel.com/eli_paperboy_reed_and_the_true_loves_concert/
Per cert, què et semblen els Manel de què parlava l'Arnau l'altre dia? A ell el concert li va encantar
Del Guillamino, m'agrada molt "Somnis de llop". Prenc nota de les teves recomanacions. Jo tenia el primer de Merz, i em va agradar molt
Doncs Manel estan bastant be, de les poques cançons que he escoltat m'han agradat força... tenen un so molt particular, suposo que ho fa l'hukelele. Qualitat i personalitat.
Jordi, si somnis de llop és molt bo, tots de fet, aquest noi em te bastant encantat. I pel que fa a Merz jo el primer no l'he escoltat, pero aquest no es tant fàcil com 'loveheart', has de deixar que vagi creixent a poc a poc.
Publica un comentari a l'entrada