Dinero, Miguel Brieva

Uns dels pocs hàbits televisius que tinc darrerament, després de la finalització de la darrera temporada de ‘House’ (que tampoc mirava regularment, he de reconeixer-ho, però poques vegades una sèrie m’ha impressionat tant) i abans d’enganxar-me a ‘Herois’ –ara que sembla torna a començar la segona temporada-, és el programa ‘l’hora del lector’ del Canal 33. Amb una regularitat pràcticament religiosa -tret quan no estan de vacances- m’encanta escarxofar-me els dijous i deixar-me il.lustrar pels convidats del programa i els seus habituals. Iròncament m’ho passo teta –i dic irònicament perquè vaig deixar de llegir de forma habitual als vint anys- però hi ha molt pocs programes on puguis tenir la sensació que has aprés alguna cosa al finalitzar, aquest n´és un, sens dubte. Hi ha una altra raó darrera del meu interés i és que conec una de les col.laboradores del programa (o podria dir coneixia) i , tot i que fràncament crec que no li vaig caure mai en gràcia, sempre m’ha interessat el que faci o deixi de fer. Bé, doncs en un dels seus reportatges de fa un parell de setmanes recomanava un còmic que no puc deixar de parlar-ne, i és que és una de les millors coses que ha passat per les meves mans els darrers anys i crec que ningú s’hauria de perdre i no només els aficionat al nové art.

Miguel Brieva va anar autopublicant uns fanzines anomenats ‘Dinero’ que ara s’han recopilat amb material extra en un sol volum. Amb el subtítol ‘Revista de poètica financiera e Intercambio Espiritual’ l’autor fa gala d’un sentit de l’humor d’allò més corrossiu e inteligent i no deixa a ningú indiferent criticant el món que ens ha tocat viure, directe i sense concessions, entre el millor còmic underground de Robert Crumb i els dibuixants de tires còmiques als diaris com 'el roto'.
Segurament, a part de tot allò que l’autor vol comunicar, i sens dubte aconsegueix, el més afortunat és l’estil amb que l’autor ha triat per fer-ho. Miguel Brieva ha convertit l’estètica publicitaria (americana i no tant americana) dels anys 50-60 i tots els valors que se’n desprenien d’aquella època en la millor eina reinvindicativa d’allò que tots sabem però en la majoria dels casos callem o no podriem ni explicar.
Crec que la millor manera de recomanar-lo és deixar que algunes de les seves vinyetes parlin per si mateixes, però no et deixis influir només per aquestes tres vinyetes. A falta d'un escanner no he pogut triar les que jo voldria i m'he vist sotmés a la tirania de la búsqueda al google (si, a part de les mil maravelles que es podrien dir d'internet també té els seus handicaps).