Reconec que no simpatitzo amb aquesta mena de grups com ara els Last Shadow Puppets. De fet, el que passa és que no coincidim enlloc i, quan això succeeix, els ignoro perquè ja tinc prou feina a abastar tota la música que m'agrada, la que encara vull conèixer i, sobretot, la que em queda per escoltar. Llegir una entrevista amb ells al penúltim exemplar de la revista Mojo tampoc no ha ajudat ha pujar-ne la cotització. Són molt joves, 22 anys, com qui diu encara viuen a casa dels pares, es pentinen amb clares referències mod, i les influències que reconeixen són les òbvies després de veure el vídeo, la música dels anys 60. Tota la dècada, però.
El grup el formen Alex Turner dels Arctic Monkeys i Miles Kane dels Rascals i és un projecte paral·lel a les seves respectives bandes. La història va començar quan l'anterior grup d'aquest segon, els Little Flames, van fer de teloners dels Artics Monkeys durant la seva gira de debut. Això va ser l'any 2005. Des de llavors són dos amics íntims que estan creixent i aprenent plegats en un format, per la formació poc habitual de duet i en les tasques conjuntes de composició, molt diferent al de les bandes que lideren. Als crèdits sempre apareixen tots dos (com Lennon & McCartney) però la que nosaltres hem triat és de Miles Kane.
Perquè enganyar-nos, Standing Next to Me és un gran, gran tema. I recordeu, no són ni els Walker Brothers ni el Dúo Dinámico, són The Last Shadow Puppets.
The Last Shadow Puppets - Standing Next to Me EP - Standing Next to Me
29/11/08
los Canarios - Peppermint Frappé [1967]
Fa temps que tinc un deute molt gran amb certes persones. Un dels primeríssims post que es van publicar en aquest bloc aviat farà un any va ser sobre aquesta maravellosa banda espanyola de soul/rock progressiu anomenada 'Los canarios' i sorprenenment, aquell post que podeu llegir clicant aquí, s'ha convertit en certa manera en l'abanderat del bloc, ja que és el que rep més consultes a través de Google. Això i el fet que els darrers mesos he pogut aconseguir la gran majoria dels singles originals d'aquest banda gracies a un parell de gentil homes -i d'aquí el meu etern agraïment i deute- crec que ha arribat el moment de celebrar, en certa manera, un prematur primer aniversari del bloc, gracies sobretot a l'esforç i dedicació de MalcomBowie i els seus sempre genials posts.
És així doncs que hem decidit penjar setmanalment (i per ordre més o menys cronològic) tots els singles d'aquesta banda encapçalada per Teddy Bautista, que per si no ho sabieu (jo ho he descobert fa poc) també va participar a la versió espanyola de 'Jesucrito Superstar' conjuntament amb Camilo Sesto -això ja us pot donar una idea del troç de veu que lluïa aquest senyor- abans de convertir-se en director de la SGAE.
Així que sense més preambuls, aquí sota trobareu el primer single, aquells antics discs de set polçades que només incloïen una cançó per cara. En aquest cas es tracta de 'Peppermint Frappé' (cançó inclosa a la pel.lícula homònima de Carlos Saura i que originariament es deia 'The Incredible Miss Perryman') com a cara A i 'Keep on the right Side', un tall de pur soul clàssic com a cara B. Teniu la caràtula inclosa a la mateixa carpeta.
(aquí podeu veure l'extracte de la pel.lícula on apareix la cançó amb Geraldine Chaplin i José Luis López Vázquez)
La setmana que ve 'Get on your Knees/Trying so hard'.
És així doncs que hem decidit penjar setmanalment (i per ordre més o menys cronològic) tots els singles d'aquesta banda encapçalada per Teddy Bautista, que per si no ho sabieu (jo ho he descobert fa poc) també va participar a la versió espanyola de 'Jesucrito Superstar' conjuntament amb Camilo Sesto -això ja us pot donar una idea del troç de veu que lluïa aquest senyor- abans de convertir-se en director de la SGAE.
Així que sense més preambuls, aquí sota trobareu el primer single, aquells antics discs de set polçades que només incloïen una cançó per cara. En aquest cas es tracta de 'Peppermint Frappé' (cançó inclosa a la pel.lícula homònima de Carlos Saura i que originariament es deia 'The Incredible Miss Perryman') com a cara A i 'Keep on the right Side', un tall de pur soul clàssic com a cara B. Teniu la caràtula inclosa a la mateixa carpeta.
(aquí podeu veure l'extracte de la pel.lícula on apareix la cançó amb Geraldine Chaplin i José Luis López Vázquez)
La setmana que ve 'Get on your Knees/Trying so hard'.
descarregar el single
25/11/08
Southern Soul (II)
Més idees, més. Aquest cop la ressenya és de la revista Uncut, també britànica, que concedeix la puntuació màxima a la mateixa compilació que ara fa tres setmanes ja ens va servir per començar a veure com s'ho feia la premsa musical per trobar les paraules justes que defineixin aquest meravellós so. També us en tradueixo alguns paràgrafs. L'autor és Mick Houghton, i parla així:
"L'any 1971 George Clinton feia una de les preguntes tradicionalment més difícils de respondre, What Is Soul. Amb la perspectiva del temps, ara sembla com una qüestió mal posada, ja que allò realment important no era saber què era el soul sinó més aviat on en podies trobar.
Des de començaments dels seixanta, l'amant del soul ben assabentat tenia dues opcions a prendre en consideració. La primera, la línia de producció de la Motown de Berry Gordy, a Detroit, si el que es volia era optimisme i un estil comercial. Però si del que es tenia ganes era del so d'Otis Redding i Sam & Dave, amb l'empenta d'una secció de metalls i la influència del gospel, o el soul clàssic de William Bell i Wilson Pickett, llavors el camí era un altre, cap a Alabama, o Memphis. Cap al sud, en definitiva.
[...] Consistent en enregistraments fets estrictament per sota de la Línia Mason-Dixon, el Southern soul és la música instituïda en una sèrie d'estudis de gravació que han esdevingut sinònims d'aquest so, Quinvy/Broadway, Stax, Muscle Shoals, Criteria o Fame, i que a partir d'allí va ser publicada per segells com ara Stax, Hi o Goldwax (Memphis), Fame (Muscle Shoals) i Excello o Dial (Nashville). El resultat final va ser va ser una vigorosa barreja de malestar i joia.
[...] A diferència del model més polit de la Motown, en què la tracció de les cançons era una exuberant producció pop, el Southern soul deixava que cada vocalista afegís la seva empremta interpretativa o el seu punt de vista personal, sovint melangiós, de penediment o fins i tot contemplatiu. La base de les produccions de Southern soul era rica i sucosa, i uns pianos o uns orgues amb deix gospel, unes guitarres a s'hora baixa i una deliciosa secció de metalls encara la intensificaven més. Però sempre al servei de la interpretació vocal, mai engolint-la.
En aquest sentit, és impossible no esmentar la força musical o la influència espiritual que hi ha darrera de molts d'aquests enregistraments, els Mar-Keys, el grup de músics de sessió de la casa Stax/Volt que gradualment es van anar transformant en els Booker T. & the MG's: la guitarra fragmentada de Steve Cropper, els riffs bluesy de l'orgue, tot en conjunt, ells van ser els responsables d'aquest groove tan simple i aparentment tan relaxat que abasta tot el soul entre Memphis i Muscle Shoals."
Audicions recomanades:
20/11/08
Parlen els mestres
De tots els titulars amb què els diaris d'arreu del món van encapçalar la seva primera edició l'endemà de les eleccions als Estats Units, cap mostra millor el sentiment d'alleujament que van sentir milions de persones a tot el planeta com aquest del Los Angeles Times, "És Obama". Sí, és Obama.El dia mateix de les eleccions, Bob Dylan tocava a Minneapolis amb totes les entrades venudes. Com que ja se sap que, durant els seus concerts, si Dylan parla és per presentar els seus músics i encara, ningú no esperava que aquell vespre ell digués res, i així és com va transcórrer tota l'actuació. Això sí, la pausa abans dels bisos va ser especialment llarga, segurament perquè va passar tota aquella estona davant de la tele assabentant-se que Obama havia guanyat les eleccions. Llavors, van tornar a sortir a l'escenari, van tocar Like a Rolling Stone i, en acabat, va sorprendre tothom acostant-se al micro i parlant:
"Tony [Tony Garnier, baixista] likes to think it’s a very good time right now, an age of light. Me, I was born in 1941, the year they bombed Pearl Harbor. I've been living in a world of darkness ever since. But it looks like things are gonna change now!"
A continuació, es va tombar i tota la banda es va posar a tocar una versió gairebé irreconeixible de Blowin' in the Wind. Cap al final del tema, va forçar la veu per arribar a les notes més altes, i quan va veure que no podia, va agafar l'harmònica i va anar fins al mig de l'escenari. La seva excitació era autèntica, i l'emoció màxima.
L'endemà de les eleccions, el dia 5 de novembre, Leonard Cohen tocava a Glasgow. Després d'interpretar Hallelujah i que la gent es posés de peu per aplaudir-lo, va caminar cap al micro, amb el barret a la mà, i va recitar això:
"I'm sentimental if you know what I mean
I love the country but I can't stand the scene.
And I'm neither left or right
I'm just staying home tonight,
getting lost in that hopeless little screen.
But I'm stubborn as those garbage bags
that Time cannot decay,
I'm junk but I'm still holding up
this little wild bouquet:
This is my love letter to the U.S.A."
I a continuació va engegar amb una versió d'aquesta cançó, Democracy:
It's coming through a hole in the air,
from those nights in Tiananmen Square.
It's coming from the feel
that this ain't exactly real,
or it's real, but it ain't exactly there.
From the wars against disorder,
from the sirens night and day,
from the fires of the homeless,
from the ashes of the gay:
Democracy is coming to the U.S.A.
It's coming through a crack in the wall;
on a visionary flood of alcohol;
from the staggering account
of the Sermon on the Mount
which I don't pretend to understand at all.
It's coming from the silence
on the dock of the bay,
from the brave, the bold, the battered
heart of Chevrolet:
Democracy is coming to the U.S.A.
It's coming from the sorrow in the street,
the holy places where the races meet;
from the homicidal bitchin'
that goes down in every kitchen
to determine who will serve and who will eat.
From the wells of disappointment
where the women kneel to pray
for the grace of God in the desert here
and the desert far away:
Democracy is coming to the U.S.A.
Sail on, sail on
O mighty Ship of State!
To the Shores of Need
Past the Reefs of Greed
Through the Squalls of Hate
Sail on, sail on, sail on, sail on.
It's coming to America first,
the cradle of the best and of the worst.
It's here they got the range
and the machinery for change
and it's here they got the spiritual thirst.
It's here the family's broken
and it's here the lonely say
that the heart has got to open
in a fundamental way:
Democracy is coming to the U.S.A.
It's coming from the women and the men.
O baby, we'll be making love again.
We'll be going down so deep
the river's going to weep,
and the mountain's going to shout Amen!
It's coming like the tidal flood
beneath the lunar sway,
imperial, mysterious,
in amorous array:
Democracy is coming to the U.S.A.
Sail on, sail on ...
I'm sentimental, if you know what I mean
I love the country but I can't stand the scene.
And I'm neither left or right
I'm just staying home tonight,
getting lost in that hopeless little screen.
But I'm stubborn as those garbage bags
that Time cannot decay,
I'm junk but I'm still holding up
this little wild bouquet:
Democracy is coming to the U.S.A.
15/11/08
Vídeo musical | Mazzy Star
Aquesta és una cançó que incorporo a Newton Town simplement perquè, qui vulgui, pugui escoltar un tema musical bell. És com qui a la nit s'aplica una crema balsàmica a la pell, pel mer plaer estètic de sentir una cosa suau en contacte amb nosaltres. Avui no hi ha cap història personal amagada darrera del vídeo seleccionat. Tampoc no és un gènere que m'apassioni gaire, el que practiquen els Mazzy Star, però l'acord és gairebé unànime que, amb Fade Into You, van fregar la perfecció en el seu estil somicaire.
Les arrels d'aquest grup són a Califòrnia. David Roback, dels Rain Parade, i Kendra Smith, exbaixista dels Dream Syndicate, van formar Opal, que només va treure un llarga durada, però Mazzy Star no deixa de ser-ne la continuació, amb la diferència que ara s'encarreguen de proporcionar fons musical a la llastimosa veu de Hope Sandoval.
Mazzy Star - So Tonight That I Might See - Fade Into You
Les arrels d'aquest grup són a Califòrnia. David Roback, dels Rain Parade, i Kendra Smith, exbaixista dels Dream Syndicate, van formar Opal, que només va treure un llarga durada, però Mazzy Star no deixa de ser-ne la continuació, amb la diferència que ara s'encarreguen de proporcionar fons musical a la llastimosa veu de Hope Sandoval.
Mazzy Star - So Tonight That I Might See - Fade Into You
10/11/08
Dels blogs: Cleaning the vinyl
Transcric sense traduir els dos comentaris que el blog de música folk Time Has Told Me ha rebut en un post en què un dels seus membres escrivia que havia començat a digitalitzar la seva col·lecció de vinils i demanava consells sobre software per netejar el so o ensenyaments per arranjar correctament les cobertes dels discs. La informació és detalladíssima.
"When recording (or just playing) vinyl, I always have the surface of the record wet. A drop or two of liquid detergent in 500ml of water is usually sufficient dilution. Keep it in a plastic bottle next to your turntable, put a few drops on the record and smear it across the surface. Any static electricity will be completely eliminated and other surface clicks will often be significantly reduced. If the record is very dirty, the solution will soften the dirt, causing it to build up on the needle (stylus). Clean the needle and try a second time if necessary".
"We clean all LP's before ripping them with denatured (distilled) water and a few drops of detergent. We use a lint free cloth (this is important). Using toilet tissue or tissues from a box will leave more micro-filaments on the record surface than dirt it removes. The surface is washed with the lint free cloth in a circular motion following the grooves. When both sides have been really cleaned, the surface is washed off with plenty of denatured water and a small addition of alcohol (Isopropol), not more than 5% of the water volume. This helps evaporation.
Finally we spin the LP at 1800 RPM (yes 1800) clamped to the spindle of an old industrial fan motor with a specially made spindle clamp.
Its worth remembering that this could be a dangerous operation, never stand and watch it!! We've not had an LP explode YET, but take no chances.
This is better than pure air drying, which always leaves some smears on the surface.
Wet playing is NOT reccommended for quality copies.
Recording the LP requires the best turntable and arm/cartridge combination you can find. You need a really good phono amplifier with low hum before you even start to try to digitise it.
Digitising can be done with a good sound card that allows line input connections to be made to the phono amplifier. If your sound card supports 20 or 24 bit, use it, this will make subsequent de-clicking much easier. We work exclusively at 24 bits right up until the actual MP3 conversion.
We use an Edirol R09 digital recorder here, this provides a 24 bit wave file on an SD card which can be read straight into the PC digitally for editing.
Surface noise removal is by Cool edit (or Adobe audition) using a noise print from the lead-in of the LP (or inter track gap). Sound Forge, is used to re-draw out the major clicks.
Setting recording levels:
Important: Always play the LP first and set the sound (record) level so that it NEVER exceeds the -6dB mark on the VU, you can always raise a low recording digitally later, but once you overload a recording is ruined for ever. This is specially important as clicks will often be a lot louder than the peak music, if the click is clipped by overload it will be made longer and more noticable, also be harder to correctly draw out (remove).
Good luck..."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)