Dels blogs: Blue Note

Al blog de La Escuela Moderna, que també és el nom del fanzine homònim que dirigeix (o codirigeix) Kiko Amat, últimament hi han aparegut una sèrie de posts molt sucosos, que enceta el titulat Record Collectors are people too, consistents en entrevistes a col·leccionistes de discos. De vinils, és clar.

A banda de descobrir (grata sorpresa) que la majoria d'ells els tenen endreçats (o desendreçats) segons l'estil musical i no pas per ordre alfabètic, quan se'ls demana quin és el seu artwork preferit veig que molts d'ells responen que les portades del catàleg de Blue Note, sobretot aquelles en què va intervenir el dissenyador gràfic Reid Miles, sovint en col·laboració amb el fotògraf Francis Wolff, o altres artistes com Andy Warhol, de qui en aquest antic post ja vam lloar la seva col·laboració en la doble caràtula del disc Blue Lights, del guitarrista Kenny Burrell.


De tots els interviuats, amb qui coincideixo més en aquest punt és amb Juan Vicente, que a la reiterada pregunta del blogger "¿Artwork y portadas favoritas?" ell respón:

"Buena parte del trabajo de Reid Miles para el sello Blue Note, algunas de las portadas de Impressions en Curtom, Roy Hargrove en sus últimos discos para Verve, también las de Five Corners Quintet en el sello finlandes Ricky-Tic, el artwork de Emek para el ultimo disco y gira de Erykah Badu, las ilustraciones de Rick Griffin en los primeros discos de Grateful Dead (uno de mis tatoos está basado en una obra suya) pero su tuviera que elegir una seria sin dudar la maravilla de Ernie Barnes para el I Want You de Marvin Gaye, soul estético en estado puro."

Només una cosa m'ha estranyat, que cap col·leccionista no hagi esmentat els fabulosos vinils d'Impulse!. Solament Will Bourton parla de la portada d'Alfie, de Sonny Rollins. En canvi, observar tota la renglera d'àlbums afilerats d'aquesta discogràfica, amb el seu característic logo i els colors negre i taronja, és un dels meus plaers estètics particulars. Fins i tot, recordo que en una peli antiga hi havia una escena en què la càmera s'hi demorava uns instants amb parsimònia. M'agradaria saber de quin film es tractava.


En aquests petits qüestionaris també es demana opinió sobre altres trivialitats musicals, com les últimes adquisicions o les botigues preferides. La tria gràfica que he fet per Newton Town és de la meva col·lecció de Blue Notes. Embotits en algun lloc haig de tenir dos catàlegs gegants amb una selecció de portades a tamany original. Les fotos, però, han sortit d'aquesta fabulosa, escrupulosa i exhaustiva pàgina de nipona laboriositat.