Set dies #6

No combrego massa, per no dir gens, amb aquells que diuen que només hi ha dues classes de música, la bona i la dolenta. De fet, molta gent que la categoritza d'aquesta manera tant maniquea s'hi refereix tot citant Duke Ellington, que sembla que en realitat va dir una cosa molt diferent, que n'hi havia d'una classe i de l'altra però que a ell li agradaven totes dues. Si em fessin posicionar, jo solament seria capaç de dir que hi ha la música que m'agrada i la que no, i aquesta última simplement deixo que existeixi fora del meu cap. Això és el que m'han ensenyat els meus mestres, i hi he pensat perquè aquests dies he continuat rumiant en aquells anys a Barcelona en els que us vaig dir que havia començat a escoltar la música de forma més activa i conscient. Per dir-ho d'alguna manera, Ràdio Pica no em va mostrar solament noms de grups, sobretot em va ajudar a reconèixer un so propi i únic, a habitar un univers particular, i això és el que ara sempre estic buscant, cançons fetes amb el cor i unes interpretacions que em transmetin la qualitat d'allò honest. És el mateix que també em va ensenyar, pocs anys després, en el primer temps d'escoltar Radio 3, Rafa Abitbol, el meu locutor preferit d'aleshores i un dels millors de tots els temps, un auténtic apassionat per la música i el seu ofici que, per culpa de les maniobres de companys seus d'emissora, van fer fora de manera lamentable acusat de presumpta publicitat encoberta. Estem parlant de fa molts anys. Aquí es pot llegir la notícia tal com va sortir a la premsa, però a les pàgines del fanzine Mondo Brutto ell dona la seva versió i deixa ben galdós Jesús Ordovás, un cínic i antipàtic per qui jo mai no vaig tenir cap simpatia. Recordo el disgust que em vaig endur el dia que me'n vaig assabentar. Al seu programa, Rock 3, ell va ser qui em va fer sentit per primer cop grups com Pet Shop Boys, The Stranglers, Kids in the Kitchen o The Soup Dragons.



Kids In The Kitchen, Current Stand (1985)


Golden Brown, The Stranglers (1981)


The Stranglers, Always the sun (1987)

Com veieu, res de grups obscurs ni descobriments sofisticats. Ell solament punxava la música amb passió i t'era igual si sonava més o menys comercial, i si ho era o no. T'agradava i prou. Però ara veig que ha aconseguit que aquell so particular que ressonava al meu cap no m'abandonés mai. Indefinible i intangible, però real. Com aquell "thin, wild mercury sound [...] metallic and bright gold sound" que Bob Dylan volia reproduir, o com la "Cosmic American Music" amb què Gram Parsons definia el seu. En el cap de cadascú aquest so és diferent, i sempre l'estem buscant. I sempre que el sentim l'identifiquem.

Tant parlar de música independent britànica, aquesta setmana he desenterrat un parell d'articles que fa uns mesos vaig imprimir d'Internet i que encara no havia llegit. El primer parla del segell escocés Postcard, i m'ha servit per recuperar tres bandes pertanyents a aquell temps borrós entre el post-punk i l'indie que, via Velvet Underground, The Byrds, el punk i el soul, van ser l'embrió amb què va començar a prendre forma l'indie pop/rock britànic tal com el coneixem avui. El segon article és un treball universitari sobre un altre segell llegendari d'aquell temps, Creation, que en la seva primera època va reclutar algunes de les millors bandes escoceses d'aleshores ja que tant els Jesus & Mary Chain com els Primal Scream hi van enregistrar els seus primers singles. Aquests segons no poden amagar la influència de les bandes de psych-pop i jangle-pop de la costa oest nord-americana. Segons Norman Blake, dels Teenage Fanclub, posteriors en el temps però que també hi van gravar, resulta que els Love i els 13th Floor Elevators eren les bandes preferides de la majoria de grups de Glasgow al segell Creation, i que totes n'estaven penjades.

Que passeu una bona Pasqua.


Orange Juice, The Glasgow School: (To put it in a) Nutshell, Consolation prize & Holiday Hymn
Josef K, Entomology: It's kinda funny, Sorry for laughing & Pictures (of Cindy)
Aztec Camera, Knife: All I need is everything & Still on fire
Jesus & Mary Chain, Barbed Wire Kisses: Upside down
Primal Scream, NME C86: Velocity girl
Felt: The world is as soft as lace, Crystal ball & Ballad of the band
The Bodines, NME C86: Therese
The Loft: Why does the rain & Up the hill and down the slope
The House of Love: Shine on & Real animal
The Weather Prophets: Almost prayed