"El que passa amb la fama és que el seu concepte, tal com l'entenem ara, no havia existit abans del segle XX. En èpoques anteriors ja podies ser molt i molt conegut que et reconeixerien un miler de persones com a molt, i això sent el papa com a mínim. Al S.XX, amb tota aquesta onada d’informació, de cop un tipus diferent de fama és possible. I això em porta a pensar que el que ha fet la fama és reemplaçar el mar com a element d'aventura per a la gent jove. Si fossis un jove atrevit del S.XIX probablement voldries escapar a la mar, tant com al S.XX formar un grup de pop. La diferència és que al S.XIX tindries un nivell de coneixement acceptable de l'element abans d'aventurar-t’hi i probablement hauries, com a mínim, aprés a nadar.
El fet és que no hi ha manual per aconseguir la fama, així que el que tindrás serà gent jove que han fet un bon còmic, una bona pel.lícula o un bon disc que de cop els diuen que són uns genis i s'ho creuen.”
Alan Moore
Extreta del documental 'the mindscape of Alan Moore', àltament recomanat, no només per entendre la complexa figura d'aquest autor, sinó també per decobrir cóm les paraules shaman, alquimia o revelació encara tenen cabuda avui en dia.
1 comentari:
quina gran veritat...n'hi ha tanta de gent que és llença a la mar per començar a nedar...corroboro totalment que abans la gent en sabia més i que ara es pensen que per només saber-ne una mica ja arribaran lluny, de fet hi arriben, però s'ofeguen abans d'arribar a la meta...d'altres, però arriben a la meta sense cansar-se ni un pel...
...déu meu, me'n dono compte de que a vegades sóc un poeta i de que m'encanten les metàfores..
Publica un comentari a l'entrada