Vocalistes masculins

Aquests últims han estat, monogràficament, dies protagonitzats per solistes masculins i, ateses les altes recompenses que m'han proporcionat, penso que aquesta tria de repertori l'allargaré fins a la setmana vinent. El primer ha estat Scott Walker, de qui fa almenys dos anys em vaig comprar el seu segon àlbum en solitari i que confesso que mai no havia pogut escoltar sencer. El disc és de l'any 1968 i si, com jo, estàs més centrat en el pop i el rock, tenint en compte que aquells eren temps de psicodèlia i flower power és fàcil veure'l com un anacronisme del seu temps. És clar que d'aquell any també ho són The kinks are The Village Green Preservation Society, Music from Big Pink de The Band i John Wesley Harding de Bob Dylan, que també eren un rebuig frontal als costums socials i musicals d'aleshores. Ben pensat, més que anacrònics, aquests discos són una auténtica heroicitat. Fins al quart àlbum, que és el preferit de la crítica, Scott Walker no va compondre totes les peces del disc, i en aquest segon, que va ser el preferit del públic i va arribar al número 1 de les llistes, hi ha temes de Tim Hardin, Burt Bacharach i, especialment, del seu gran inspirador Jacques Brel, de qui versiona tres peces. El glamour de les orquestracions i dels generosos arranjaments de vent i percussió no poden amagar la cara amarga i sòrdida que descriuen les cançons que canta Scott Walker, un vocalista que enceta una nissaga que avui podria continuar en personatges com ara Robbie Williams.

El disc de Tim Hardin és una mica posterior en el temps, de l'any 1971, i Columbia el va publicar quan la seva carrera ja anava una mica de cap a caiguda, per això l'elecció d'aquest disc potser no és el millor homenatge que podem fer a la seva memòria. Ell és sobretot reconegut com a cantautor i, de fet, Rod Stewart, Nico, Fred Neil, Bobby Darin i, com hem vist, Scott Walker, van interpretar composicions seves. Aquest també és el seu últim disc abans que es precipités del tot en l'horror de les drogues, i és una ironia que aquest gran compositor només n'escribís una mica més de la meitat de les peces. Les dues que hem triat pertanyen a unes sessions de gravació on hi van participar com a productors i músics de sessió Joe Zawinul, Al Mouzon, Miroslav Vitous i altres membres d'una de les bandes de jazz fusió més en voga d'aleshores, els Weather Report. Això les converteix en dues peces que s'escapen una mica de les atmosferes més intemporals d'aquest disc i, en general, de la discografia de Tim Hardin, que en la majoria de temes recull perfectament la tradició del blues, el folk i el country. Per cert, un que segur que s'ha cansat d'escoltar aquest cantautor és Kurt Wagner, vocalista dels Lambchop, de qui, per molt que garbellem en la seva discografia sencera, sempre anem a raure al mateix àlbum, el concentradíssim i intenssísim Is a Woman, de l'any 2002, que precisament m'agrada perquè guarneix poc les composicions. És un disc molt melodramàtic que us recomano de totes totes.

I acabo amb dos discos més que tampoc no havien tingut mai massa sort amb mí. Aquesta setmana, en canvi, els he programat amb regularitat i he obtingut premi. El de David Ackles, cal reconèixer que és un disc que costa d'entrar, i que no és d'aquells que pots deixar com a música de fons per anar-t'hi familiaritzant. El disc de Coline Blunstone, ex vocalista dels Zombies, és de l'any 1971, quan la banda ja s'havia separat i ell fins i tot ja s'havia retirat del negoci musical, però l'èxit inesperat d'un single postum el va retornar a l'escena. El disc té dues parts, una més pop al costat dels seus antics companys de grup, i una altra més orquestral i barroca a l'estil de Scott Walker. Al costat de tot el que hem sentit fins ara, aquest és un disc auténticament vibrant, del que hem seleccionats els dos temes que es van triar com a senzills.

Scott Walker, Scott 2: Plastic palace people & Best of both worlds
Jacques Brel, Quand on n'a que l'amour: Sante-Pierre & S'il te faut
Tim Hardin, Bird on a Wire: Hoboin' & Georgia on my mind
Lambchop, Is a Woman: The daily growl & My blue wave
Coline Blunstone, One Year: She loves the way they love her & Carline goodbye
David Ackles, American Gothic: Love's enough & Ballad of the ship of state