Haig de reconèixer que mai no m'havia penjat per YouTube, tot i que això no m'hauria d'estranyar perquè ja sol ser habitual que arribi tard a les novetats. Els dos post de kowalsky, però, m'han estimulat a surfejar-hi per primer cop, sobretot gràcies a C'était un rendevous. Suposo que alguna connexió mental devia activar aquell vídeo, i que hi devia ajudar el fet que fos francés i el llarg pla seqüència, la qüestió és que em va venir a la memòria una pel·lícula que vaig veure en la època quan pràcticament només m'acostava al cinema per anar a les sessions de filmoteca. M'imagino que encara era a la sala del carrer Bonaire, però del que sí que estic segur és que el meu amic dareboy i jo en vam estar parlant durant setmanes. A la pantalla gran, amb el so de la sala bombejant més i més sang al nostre cor, aquell inoblidable travelling va quedar registrat als plecs del nostre cervell i ara torna. Una d'aquelles escenes d'afirmació personal, narcicista però sincera. Un moment subtil, un moment sublim, en el que el xic (Denis Lavant) es replanteja la seva relació amb la noia (Juliette Binoche). La prova que la misèria de vegades és necessària. I Bowie engega al cap d'un minut. La independència i la eufòria en imatges. Potser la meva primera epifania? Un carpe diem conscient?
- Digues un número Anna. A l'atzar. Ràpid, Anna, un número...
Mauvais Sang, Leo Carax (1986)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Que bona! Del Leos Carax jo només n'he vist 'els amants del Pont-Neuf' però ja corro a buscar-la. Merci. A mi també m'ha recordat algo que penjaré més tard.
escric aquí dalt tot i que faré referència a alguns posts anteriors, que per una cosa o una altra encara no havia comentat....el mahna mahna oi tant que me'n recordo...estava en alguna part del meu hard disc, recordo el jordi com me l'havia ensenyat...segurament algun dia proper a l'estiu...el fragment aquest de leo carax m'ha encantat, sobretot el 'travelling' (em fa gràcia repetir-ho), la cançó d'en Bowie i descobrir el myspace del Coco o_O woow! Per cert, set dies de música segona part, finíssim altre cop...i bé, són quasi dos quarts de dues i el C'était Un Rendezvous dura 8:39, acabo de veure Alta Fidelidad i tinc una mica de son així que deixaré lo de la pantalla completa per demà a la tarde després de classe...
crònica d'un diumenge abans d'anar a dormir
el meu nou pc de 499 euros deu tenir un accelerador d'imatges (o com es digui) del cagalastics i el vídeo en format divx se'm congelava a la pantalla. vaig haver de buscar-ho al youtube (ara ja hi estic enganxat definitivament) i brrrrrrrrrrutallllllllll!
Publica un comentari a l'entrada