Watchmen

Aquesta notícia em fa una por horrorosa publicarla, però sembla que el projecte definitivament s’ha prés seriosament, així que m’arriscaré. Es tracta sobre el rodatge de la película del famós, reconegut i extraordinari còmic ‘Watchmen’ d’Alan Moore i Dave Gibbons, i dic que em fa una por horrorosa perqué aquest projecte ja s’ha anunciat en nombroses ocasions els darrers deu anys desde que Terry Gilliam l’anunciés per primera vegada ara ja fa una eternitat. Del nou projecte se n’encarrega Zack Snyder, reconegut pel seu darrer film ‘300’ també basat en el còmic del mateix nom del genial autor Frank Miller, qui després d’haver rodat ‘Sin City’ amb Robert Rodriguez sembla haver-li agafat el gust a això del cinema.

Us deixo un link al blog oficial de la película, jutgeu vosaltres mateixos.

Watchmen the movie

Recomanació apareguda a la revista ‘el tacte que té’ núm. 13 escrita per un servidor:

‘A finals dels vuitanta, davant la necessitat de les editorials americanes com Marvel i còmics DC d’actualitzar els seus personatges, encara encallats a estàndards obsolets, i adequar el sector a un públic més crescut i exigent, apareixen obres com Watchmen, on es discuteix i es posa entredit el mite del superheroi. Es mostra l’heroi desarrelat, boig i decadent en un món on la seva existència ha caducat. Il·legalitzats per una acta presidencial, els pocs que queden en actiu actuen en la clandestinitat o dins les files de les pròpies institucions governamentals americanes, personalitzades en el personatge feixista de ‘el Comediante’, de qui se n’investiga el seu assassinat. Sota la premisa de ‘Qui vigila els vigilants?’, amb una ambiciosa línia argumental, es recrea una obra de gènere negre amb totes les de la llei, amb protagonista de dubtosa filosofia pseudofeixista i esquizofrènic que actua sota el nom de ‘Rorschach’ desentrellant les velles relacions i draps bruts d’antics herois i malvats ja jubilats, dèbils i malalts, cansats i turmentats, alhora que s’endinsa en qüestions sobre la condició humana, habituals en aquest estil de còmics.
Ens trobem davant un bon còmic, amb una finalitat clara que és entretenir, però que pertany a un gènere sovint condemnat a l’ostracisme sense raó. Si no t’importen les etiquetes potser descobriràs un nou gènere de la mà d’un dels seus millors guionistes.
Alan Moore és un escriptor exhaustiu, involucrat en la magnitud de les seves obres, que sovint amplia amb annexos explicatius. Aquesta exhaustivitat es pot comprovar sobretot en una de les seves darreres obres publicades, ‘From Hell’, recreació del mite de Jack l’esbudellador, on el realisme dels fets pren protagonisme amb precisió de cirurgià, intentant serne la reconstrucció més plausible.
Watchmen va ser publicat amb anterioritat per la desapareguda editorial Zinco i Norma ha reeditat en un luxós volum els dotze números de la sèrie original, amb una nova introducció de l’autor i reproduccions de les portades. L’obra l’il·lustra el dibuixant Dave Gibbons, amb un estil poc innovador però de qualitat, especialment en l’arquitectura i ambientació dels fons, i adapta el seu estil amb facilitat a les diferents línies argumentals que s’entrecreuen al llarg de les 400 pàgines de l’obra.
La publicació de Watchmen va ser tota una revolució en el món del còmic nord-americà i encara significa un punt a part en els conceptes narratius habituals del món del “comic-book”. Juntament, potser, amb les obres Año uno i Dark Knight de Frank Miller, revisions del mite de Batman en un univers del qual posteriorment Tim Burton beuria per a la seva pròpia visió cinematogràfica, i Born again del mateix autor, ens trobem davant els germans grans dels còmics de superherois, gràcies a la seva qualitat literària.

‘Watchmen’, guió: Alan Moore, dibuix: Dave Gibbons.
Norma editorial, 2000.’