Set dies

Per començar, els Death Cab for Cutie, una banda que rarament escolto perquè els trobo més aviat ensopidets, però dels que voldria rescatar aquest tema del seu àlbum del 2003. The sound of settling és d’aquella mena de peces amb una força impulsiva instantània i que, literalment, et fan aixecar el cul de la cadira. En dos minuts escassos em van transportar als temps en què escoltava La Granja, un dels millors grups hispans dels 80, que es mullaven el cul a gust en les guitarres jangle i les harmonies vocals dels gloriosos The Byrds. Això em va animar a remenar la meva col·lecció a la recerca de més pop exultant. En vaig rescatar Tomorrow the green grass, dels meravellosos The Jayhawks, un disc que mica en mica s’ha anat fent cada cop més imprescindible en la meva discoteca. Al seu costat, el disc de Mathew Sweet aquest cop em va semblar gairebé irrellevant, però en vaig recuperar el track amb què sempre el començo. Si volia temes de joia i celebració semblava una elecció lògica.

Aquests últims dies també he volgut celebrar que Liverpool hagi estat nomenada Ciutat europea de la cultura per l’any 2008. Ahir, al Revolver petit del carrer Tallers vaig tenir a les mans el Crocodiles, disc de debut dels Echo & the Bunnymen, una de les poquissimes bandes de la ciutat del Mersey que figuren al meu cànon. No el vaig acabar comprant, però durant aquesta darrera setmana ja els havia estat escoltant, concretament el seu segon àlbum.

Curiosament, algunes notícies dels diaris d’aquest últims dies també m’han conduït a una altra banda de Liverpool, la més idiosincràtica de totes, The Beatles. Les dues primeres seleccions semblaven lògiques, dues composicions de Lennon & Macca plenes de referències personals a llocs concrets de la seva vila. Per cronologia, Strawberry Fields forever i Penny Lane són dues peces que haurien d’haver format part del Sgt.Peppers, però la seva companyia es va afanyar a treure-les com a singles uns mesos abans per tapar els rumors de separació que començaven a circular sobre la banda. No, el repertori dels Fab Four no es va acabar aquí aquesta setmana, perquè a les pàgines de les necrològiques m'havia assabentat de la mort del Maharishi el 5 de febrer. L’elecció lògica era Sexy Sadie, una composició de Lennon en que és sabut que intentava carregar-se’l: “Sexy Sadie what have you done/You made a fool of everyone”, i això només és el començament. Ara substituïu “Sexy Sadie” per “Maharishi” (que era el títol previst originalment) i ho entendreu tot. Però encara que la festa va acabar com el rosari de l’aurora, no podem pas obviar ni la seva influència com a guia espiritual ni la importància dels dos mesos que van passar amb ell a la Índia, on tots quatre van escriure la majoria de temes de l’àlbum blanc. I com que el més convençut va ser George Harrison, el més correcte em va semblar triar les dues composicions seves que s'hi inclouen, Savoy truffle i While my guitar gently weeps.

Per acabar, sabíeu que el que queda dels Grateful Dead es van reunir per donar suport a Barack Obama en les primàries a Califòrnia? Jo vaig aprofitar-ho per tornar a escoltar l’únic disc que en tinc, i del que voldria destacar el tema que l’enceta.

La propera setmana mes

Death Cab for Cutie, Translanticism: The sound of settling
The Jayhawks, Tomorrow the Green Grass: Red’s Song, See him on the street, Ten little kids & Blue
Mathew Sweet, Girlfriend: Looking at the sun
Echo & the Bunnymen, Heaven up here: Over the wall & No dark things
The Beatles, 1967-1970: Strawberry Fields forever & Penny Lane
The Beatles, (White Album): Sexy Sadie, Savoy Truffle & While my guitar gently weeps
Grateful Dead, American Beauty: Box of rain